L’espoliació
El pare mira amb desconfiança la bossa plena de llibres que el fill ha pujat de la biblioteca.
—Aquests llibres són meus —diu el pare—, me’n deixaràs sense, com continuïs emportar-te’n.
El fill se’l mira divertit:
—No em diràs que te’ls vols llegir, ara?
—Ara no, potser més endavant…
—Que tornes a llegir?
—És clar que no, però són meus.
—No t’amoïnis, pare, que ja no em queda lloc a casa. Ja no me n’emportaré gaire més.
Si més no, fins la propera visita…
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Je, je, jo estic del costat del pare. Costa desprendre’s dels llibres!
gamoia
02/02/2008 a 9:18 pm
El pare té la batalla perduda… si més no, mentre tingui espai!
Ferran - Un que passava
04/02/2008 a 11:19 am