Mercè Rodoreda a L’hora del lector
08.02.2008 per Ferran - Un que passava
Ahir a les onze em vaig asseure com cada dijous davant del televisor per mirar L’hora del lector, un dels pocs programes de televisió que em miro amb interès. Ahir, a més, tenia un al·licient especial: el programa estava dedicat a Mercè Rodoreda. No me’l podia perdre, no ho vaig fer i celebro no haver-ho fet: va ser un dels millors programes de la temporada, per no dir que va ser el millor. Va valer la pena. Escoltar Maria Campillo i Biel Mesquida parlar de Mercè Rodoreda i sentir la passió amb què ho feien. Conèixer una mica, gràcies a Mita Casacuberta, aquell Viatges i flors que reposa a la pila i que algun hauré d’obrir. Escoltar les paraules de la vídua de Julio Cortázar que va portar en Carles Álvarez. I riure amb la coincidència que en Victor M. Amela, que en el programa anterior no havia pogut parlar de Jaume I, escollís parlar del mateix episodi que vaig escollir per a l’entrada de celebració del 8è centenari: el llegendari engendrament del rei Jaume.
Tanmateix, veient el programa vaig haver de reconèixer que he bastit la meva admiració per l’obra de Mercè Rodoreda en poques obres (els contes, Aloma, sobretot Mirall trencat) i que me’n falten moltes encara per conèixer. Propòsit d’esmena, doncs: rodoreditzar-me. Perquè és l’Any Rodoreda, sí; perquè vull fer-ho, sobretot.
El vídeo del programa, en obert de moment, el podeu veure aquí: Especial Mercè Rodoreda.
Afegitó: en el moment d’escriure i publicar aquesta entrada, encara no n’havien parlat ni a El blog del sr. Boix ni a la Plagueta de Bord. Ara ja ho han fet: «08/02/2008: Alguns llibres esmentats i fins i tot comentats al programa del 7 de febrer» i «Quin programasso! L’hora del lector dedicada a Mercè Rodoreda».
Jo m’estic acabant La plaça del Diamant, estic allunyant el fi al màxim, perquè no vull, no vull terminar aquest llibre.
Una abraçada Ferran
Ups!! Perdó s’ha colat un “terminar” molt castellà [careta molt roja de vergonya]
A mi em va fer llegiguera de La mort i la primavera, que la primera vegada va ser una lectura de les que es recorden tota la vida. El problema és que porto més d’una hora regirant llibres… i no la trobo!
Estic molt d’acord amb el que dius del programa, potser va faltar una mica de temps per la Mita.
Lleguiguera quina gran paraula d’en Biel.
D’acord amb el Llibreter, La mort i la primavera es recorda tota la vida, de fet jo encara l’estic paint, però també Mirall trencat, els Contes… tinc pendent Quanta, quanta guerra, què me’n podeu dir?
Moltíssimes gràcies per l’enllaç cap al vídeo del programa. Jo me’l vaig perdre i això que sóc una fan fan fan de la Rodoreda (visc al costat de la Plaça del Diamant…).
Et recomano Tots els contes, són espectaculars!
Ana, no pateixis: terminar surt al DIEC! Jo espero començar-lo aviat, ara que he descobert on el tenia!
N’he sentit a parlar tant, Llibreter, que també em fa llegiguera. Però hauré de firar-lo o aconseguir-lo a la biblioteca, que no el tinc, aquest.
Quanta, quanta guerra també me l’han recomanat força, L’espolsada, però no l’he llegit, encara. Oi que també va dir “escriguera”, en Biel Mesquida?
Si no recordo malament, els vaig llegir fa temps, LittleGrassHopper. Però això no vol dir que no hi torni, gràcies per la recomanació. Quant al vídeo, afanya’t a mirar-lo, que d’aquí quinze dies ja no serà gratuït…
No us deixeu els Viatges i flors, que s’han de llegir a poc a poc i moltes vegades cada capítol/relat/descripció/prosa poètica. I no cal llegir-los en ordre! Molt recomanable!
Després d’escoltar el text que va llegir Mita Casacuberta, me’n van quedar força ganes, Tina.