Un que passava

Tots els dijous, abans de sortir de casa per anar a treballar, trec una moneda d’un euro del moneder i me la guardo a la butxaca dreta dels pantalons. No l’hi tinc gaire estona, però: a mig camí de la feina faig a mans del quiosquer la moneda, a canvi d’un dels diaris que dijous publiquen un suplement cultural. Diari que, tot seguit, fico a la bossa, d’on no el treuré fins arribar a casa a la tarda, ja que he convertit en costum llegir el diari després de berenar.

M’assec al sofà, separo el suplement del diari i l’aparto per llegir-lo més tard: primer llegeixo el diari, els titulars principalment, abans de llegir amb més calma alguna notícia o alguna columna d’opinió —menys la de Salvador Sostres, excepte avui que no sé per quin motiu he sentit l’impuls de llegir-la… i va i fins i tot hi estic d’acord, tu. Això no es fa, Sostres! A vegades també m’entretinc a llegir els «Pel darrere» d’Alfred Bosch, dels quals de tant en tant en trec algun profit.

Però el suplement ja es despacienta i deixo de banda el diari per llegir-lo. Suposo que malgrat no haver dit el títol del diari, ja haureu endevinat que es tracta de l’Avui. I, si no, espero que en llegir Sostres i Bosch n’hagueu tingut prou per endevinar-ho. Per llegir el suplement no segueixo cap sistema ni ordre especial: des del començament i anar avançant, sense oblidar mai els «Parlem-ne» de Joan Solà, les «Motacions» de Màrius Serra, l’«Animus molestandi» de Patrícia Gabancho i, sobretot, el «Joc nou» d’Emili Teixidor.

Però avui no hi he arribat. Avui no he passat de la segona pàgina, embadalit davant les meves pròpies paraules i sentint com em recorria la pell amunt i avall l’agradable escalforeta de l’orgull i la satisfacció. Les meves paraules, avui, a «Paraula de blog».

Al responsable, gràcies.

Enllaços:

• Cultura del 14 de febrer del 2008
• «Paraula de Blog» del 14 de febrer del 2008 [pdf]