Un que passava

Com el conill blanc d’Alícia al país de les meravelles em poso davant del teclat pensant «tard, tard, faig tard» per intentar escriure quatre línies sobre la cinquena edició, divendres passat, de les trobades Bitácoras y Libros que organitza en Palimp de Cuchitril Literario amb l’excusa que es reuneixin «todos aquellos amantes de los libros, escritores o seguidores de bitácoras [...] para compartir unas horas de conversación y buena compañía» («Bitácoras y Libros en Barcelona, quinta edición»). L’únic requisit per anar-hi és tenir ganes de conèixer gent, de xerrar i passar una bona estona… i fer els deures que posa en Palimp en cada edició: per a la cinquena, escriure ni més ni menys que un secret incofessable que seria llegit al llarg del sopar (deures que van fer-nos reflexionar sobre l’essència dels secrets inconfessables, sobretot si acaben confessant-se ni que sigui de manera anònima).

Val a dir que xerrar, es va xerrar molt i de tot: de l’origen d’insults tan habituals com gilipolles al descobriment de mots com escocell (alcorque, en castellà), passant pels blogs, les lectures o la difícil convivència entre vianants, cotxes i bicicletes. Tot això mentre encara érem al Lletraferit i no ens havien posat la música eixordadora que feia que més que conversar haguéssim de cridar, i després vam seguir al restaurant L’Eucaliptus on la conversa només minvava cada vegada que portaven els plats plens. Va ser aquí on, després de sopar, en Palimp, recorrent a tots els recursos de veu que té i domina, va anar llegint un per un els diversos secrets aportats pels assistents (i que podeu llegir a la seva crònica de la trobada («Alcorque y curiosidad anal»), davant la incrèdula i divertida mirada del cambrer que ens atenia, que trigava més a recollir els plats per poder acabar d’escoltar els secrets que llegia en Palimp.

Com sempre, el millor d’aquestes trobades és poder constatar una vegada més la diversitat d’autors de blogs que hi ha i poder-hi parlar de viu en viu, per conèixer una mica més les persones que ens amaguem darrere els pseudònims que utilitzem als blogs. A la reunió hi érem en Palimp, en Vigo, la Frida, en Juanma Santiago i la Cristina (als quals ja coneixia en persona), la Sfer (a qui fa temps que conec virtualment) i l’Ana, la María José, la Musa Rella, la Rosa, en Nevermore, el Nacho i El Listo, la majoria dels quals, a més, han escrit cróniques de la trobada (enllaçades als seus noms).