Rosa Leveroni, flâneuse
07.03.2008 per Ferran - Un que passava
41. París, [12 de desembre de 1952]
Amic Palau: sóc aquí des d’ahir a la tarda, a les sis. Jo mateixa deixaré aquesta lletra a casa seva, tot flanant. Tinc moltes ganes de veure’l: si és que ja ha arribat, vol telefonar-me o passar-me a veure demà, a quarts de deu del matí, o qualsevol matí a aquesta hora?
Desitjo que li hagi provat molt la muntanya.
Fins aviat, ja!…
Rosa
La negreta és meva. I en nota a la carta:
Del francès flâner.
Rosa Leveroni a París: flâneuse.
A l’Epistolari Rosa Leveroni - Josep Palau i Fabre 1940-1975 (Barcelona: Publiacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), p.97-98.
Et veig molt enleveroniat i me n’alegro.
Li dono voltes, Tina. Encara no m’he posat ni amb la poesia ni amb els contes… però tot arribarà.
Grandíssima dona i poesia fantàstica… llença’t de cap a la piscina de la poesia catalana, és un paradís de lletres!
He de reconèixer que no he estat mai un lector habitual de poesia, La Dietrich, però cada dia que passa en tinc més ganes. Aviat començaré amb la Leveroni; després, qui sap…