Rosa Leveroni, flâneuse
41. París, [12 de desembre de 1952]
Amic Palau: sóc aquí des d’ahir a la tarda, a les sis. Jo mateixa deixaré aquesta lletra a casa seva, tot flanant. Tinc moltes ganes de veure’l: si és que ja ha arribat, vol telefonar-me o passar-me a veure demà, a quarts de deu del matí, o qualsevol matí a aquesta hora?
Desitjo que li hagi provat molt la muntanya.
Fins aviat, ja!…
Rosa
La negreta és meva. I en nota a la carta:
Del francès flâner.
Rosa Leveroni a París: flâneuse.
A l’Epistolari Rosa Leveroni – Josep Palau i Fabre 1940-1975 (Barcelona: Publiacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), p.97-98.
Et veig molt enleveroniat i me n’alegro.
tina
07/03/2008 a 6:46 pm
Li dono voltes, Tina. Encara no m’he posat ni amb la poesia ni amb els contes… però tot arribarà.
Ferran - Un que passava
07/03/2008 a 7:03 pm
Grandíssima dona i poesia fantàstica… llença’t de cap a la piscina de la poesia catalana, és un paradís de lletres!
La Dietrich
07/03/2008 a 8:33 pm
He de reconèixer que no he estat mai un lector habitual de poesia, La Dietrich, però cada dia que passa en tinc més ganes. Aviat començaré amb la Leveroni; després, qui sap…
Ferran - Un que passava
08/03/2008 a 1:32 pm