Un que passava

La percepció del turista sobre el lloc que ha visitat és completament subjectiva i depèn únicament de l’experiència personal, més enllà de la fama real o tòpica del lloc visitat (sí, ho sé, això és una obvietat de l’alçada d’un campanar). A la cua d’entrada a l’Òpera Garnier un matrimoni català comenta que no han trobat ningú, ni a l’hotel ni fora, que parli castellà… i tu alces la cella incrèdul perquè des que has arribat al país no has deixat de trobar gent que parlava prou castellà per poder-t’hi entendre.

A l’aeroport, ja de tornada, no deixes de sentir comentaris sobre la mala educació dels francesos… comentaris provinents de pares i mares que comenten a crits el viatge mentre els seus dolços fillets es dediquen a desordenar els prestatges de la botiga de l’aeroport, a posar els peus a sobre els seients i a llençar a terra el paper del caramel que els han comprat, tot i tenir una paperera al costat. I no deixes de pensar en aquella dita: «tal faràs, tal trobaràs».