Llibres, roses, gent… i Sant Jordi i el drac

Rambla de Catalunya avall, des de Rosselló, la càmera a la mà, intentant copsar algun moment interessant d’aquest dia. La Rambla és plena a vessar: roses i llibres i gent i llibres i roses. Roses de tots colors, vermelles, grogues, taronges, grogues i vermelles, negres. També n’hi ha de verdes, blaves i multicolors: lletges com pecats, haurien d’estar prohibides. Roses de debò i roses de ceràmica, de feltre, de caramel, de filferro i de paper. I gent i més gent: petits i grans; gent sola, en parella i en grup; grups d’escolars i gent que es troba i s’atura al mig del pas. Quanta gent hi deu caber, a la Rambla de Catalunya? Passo justament per davant de la parada de Proa quan comença a signar l’Emili Teixidor; però no porto el seu llibre al damunt. Tothom hi és, per Sant Jordi, a la Rambla: els partits polítics; les esglésies i les sectes; els grups de minyons escoltes; les oenagés; els estudiants que recullen diners pel viatge de final de curs; les escoles d’educació especial; els venedors de globus i els músics de carrer.

Trobo la parada de la cunyada i m’hi estic una estona. Encara no hi toca el sol que hi tocarà a la tarda i s’hi està bé. Després segueixo Rambla avall i de cop començo a veure polítics: en Duran i Lleida que reparteix roses davant l’estand d’Unió; en Ridao que conversa amb altres persones davant Le Meridien. I un moviment estrany i tumultuós de gent al voltant de l’estand dels socialistes indica que alguna patum s’hi acosta: i tan patum, el Molt Honorable!

De pujada, pel passeig de Gràcia, el panorama és ben diferent. Al costat Llobregat les parades són més escasses però hi destaquen les grans parades d’Abacus, La Central i Happy Books. A l’altra banda albiro les de Laie i la Casa del Llibre. A la tarda, quan hi tornaré a passar, a la parada d’Abacus s’hi agombola un munt de gent: de puntetes puc veure amb prou feines en Mathew Tree i, més amunt, la Carmen Posadas —dubtava que fos ella, ho he hagut de comprovar al web d’Abacus: canvia, en viu.

De sobte sento una veu al meu darrere: «és que no treballa ningú, avui, o què?». I és que malgrat ser dia feines, les Rambles i el passeig de Gràcia són plens a vessar de gent que passeja i bada, i mira els llibres i les roses i en compra.

I a la tarda, quan tornaré a fer el mateix passeig, ara acompanyat, no haurà canviat gairebé res: gent i llibres i roses i llibres i gent. De tota mena i de tots colors. I llibres i roses i gent.

Enllaços relacionats:

• web de Sant Jordi, de l’Ajuntament de Barcelona
• les roses, de Bloom Flors (sí, això és publicitat!).