Sala de lectura, lxxv: Le petit Nicolas, de Jean-Jacques Sempé i René Goscinny
No m’han agradat mai les lectures adaptades, per bé que en reconegui la utilitat quan s’aprèn una llengua nova —i, de fet, n’he llegit alguna quan estudiava anglès. Però a mi no m’agraden; m’emprenya haver de llegir obres conegudes en versions adaptades a les quals han tret tota la riquesa literària per deixar-les reduïdes a gramàtica bàsica i vocabulari essencial que cal conèixer. Prefereixo llegir l’obra tal com fou escrita, encara que no l’entengui del tot; o, perquè no, obres dirigides a un públic infantil o juvenil, que acostumen a ser menys complicades pel que fa a la llengua. D’aquí que aquest Nadal passat decidís, en lloc de llegir una de les novel·letes adaptades que ens recomanava la professora de francès, llegir aquest llibre: Le petit Nicolas.
Els referents que en tenia eren pocs: que originalment era una tira còmica que apareixia en un diari, que era molt conegut a França, que era semblant a aquell famós Manolito gafotas de l’Elvira Lindo que perdé la gràcia quan el convertiren en pel·lícula… A més, els textos són de René Goscinny,¹ a qui tots coneixem per aquí per, sobretot, per la sèrie d’Àsterix i Obelix.
Le petit Nicolas recull algunes històries sobre el personatge, un nen que encara va a l’escola i que ens presenta el món en què es mou des del seu punt de vista, el punt de vista d’algú que a vegades no entén la «lògica» del món dels grans. Els seus companys de classe, els professors i els pares són els altres protagonistes d’aquestes històries, unes històries que per poc que haguem tingut un company de classe rodanxó i aficionat als dolços, un de perdonavides, un de pilota, un professor amb malnom o uns pares que no sempre fan allò que quan érem petits volíem que fessin, faran que somriguem obertament amb el seu desenllaç, sovint absurd per la nostra òptica «madura».
Són també unes històries que de tant en tant faran que ens preguntem si aquella és la visió real que tenen les criatures del món (i del món dels adults) o és la visió que els adults creiem que tenen les criatures (molt més probable). És, en tot cas, una lectura lleugera per passar una bona estona i, segurament, una lectura ben entretinguda per als més petits (les històries del petit Nicolàs estan traduïdes al català i al castellà).
1. «René Goscinny». Encyclopædia Britannica. 2008. Encyclopædia Britannica Online. 28 Apr. 2008. <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/239461/Rene-Goscinny>.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Les aventures del Petit Nicolas van ser dels meus llibres de capçalera quan vaig començar a estudiar francès. Vaig passar-hi bones estones i sobretot somriures!
Pots llegir El petit príncep també.
L'Espolsada
12/05/2008 a 5:20 pm
Oooh! Jo me’l vaig llegir de petitona en català; i ara, de més grandeta, en francès. M’encantava i em segueix encantant… Sí que és veritat que sembla més la visió que els adults creuen que tenim les criatures que no pas la que realment tenim, però s’hi acosta bastant…
Però que si, que és molt recomanable! ^^
Alba
12/05/2008 a 10:55 pm
Los leí hace tiempo en francés, cuando todavía no lo tenía oxidado. Muy buenos.
peke
13/05/2008 a 11:44 am
Algun dia hauria de tornar a llegir El petit príncep, L’Espolsada, però és que li tinc una mica de tírria: quan el vaig llegir no em va fer ni fred ni calor i tanta insistència amb el llibre em va produir un cert rebuig.
Sí, Alba, recomanable del tot. Sobretot per passar una bona estona.
Siempre puedes utilizarlos para quitar la herrumbre de ese francés, Peke!
Ferran - Un que passava
16/05/2008 a 12:00 pm
jo crec que el petit Nicolas es vastan aburrit, les histories que passen son aburrides i ademes no tenen sentit. I t’adorms llegintlo, en fi que no us el recomano es bastant dolent.
Peró un dels millors llibres que me llegit son: Matilda, es molt bo i sobretot divertit i no pots parar de llegir-lo quan el comenses a llegir us u a seguro!!!
Lena
29/11/2008 a 6:02 pm
El llibre den petit nicolas no es que sigui molt emocionant, es una mica aburrit no tens ganes ni de acabarlo i les aventures i histories que passen no tenen gaira sentit i ademes no descriu en Nicolas.
Un dels millors llibres que e llegit es el de: Matilda es molt divertit i apassionant, quan el començes a llegir-lo no pots parar a diferencia del llibre den petit Nicolas.
Lena
29/11/2008 a 6:06 pm
Gràcies pel comentari, Lena. Tens raó: Matilda és molt divertit.
Ferran - Un que passava
01/12/2008 a 10:12 am
[...] Jean Jacques; Goscinny, René. Le petit Nicolas. 156 p. ISBN 2-07-036423-2. [§] [Repte 2008: [...]
Sala de lectura, 2008 « Un que passava
31/12/2008 a 11:00 am