Sala de lectura, lxxv: Le petit Nicolas, de Jean-Jacques Sempé i René Goscinny

No m’han agradat mai les lectures adaptades, per bé que en reconegui la utilitat quan s’aprèn una llengua nova —i, de fet, n’he llegit alguna quan estudiava anglès. Però a mi no m’agraden; m’emprenya haver de llegir obres conegudes en versions adaptades a les quals han tret tota la riquesa literària per deixar-les reduïdes a gramàtica bàsica i vocabulari essencial que cal conèixer. Prefereixo llegir l’obra tal com fou escrita, encara que no l’entengui del tot; o, perquè no, obres dirigides a un públic infantil o juvenil, que acostumen a ser menys complicades pel que fa a la llengua. D’aquí que aquest Nadal passat decidís, en lloc de llegir una de les novel·letes adaptades que ens recomanava la professora de francès, llegir aquest llibre: Le petit Nicolas.

Els referents que en tenia eren pocs: que originalment era una tira còmica que apareixia en un diari, que era molt conegut a França, que era semblant a aquell famós Manolito gafotas de l’Elvira Lindo que perdé la gràcia quan el convertiren en pel·lícula… A més, els textos són de René Goscinny,¹ a qui tots coneixem per aquí per, sobretot, per la sèrie d’Àsterix i Obelix.

Le petit Nicolas recull algunes històries sobre el personatge, un nen que encara va a l’escola i que ens presenta el món en què es mou des del seu punt de vista, el punt de vista d’algú que a vegades no entén la «lògica» del món dels grans. Els seus companys de classe, els professors i els pares són els altres protagonistes d’aquestes històries, unes històries que per poc que haguem tingut un company de classe rodanxó i aficionat als dolços, un de perdonavides, un de pilota, un professor amb malnom o uns pares que no sempre fan allò que quan érem petits volíem que fessin, faran que somriguem obertament amb el seu desenllaç, sovint absurd per la nostra òptica «madura».

Són també unes històries que de tant en tant faran que ens preguntem si aquella és la visió real que tenen les criatures del món (i del món dels adults) o és la visió que els adults creiem que tenen les criatures (molt més probable). És, en tot cas, una lectura lleugera per passar una bona estona i, segurament, una lectura ben entretinguda per als més petits (les històries del petit Nicolàs estan traduïdes al català i al castellà).

1. «René Goscinny». Encyclopædia Britannica. 2008. Encyclopædia Britannica Online. 28 Apr. 2008. <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/239461/Rene-Goscinny>.