Un que passava

Un laberint de fusta ple d’objectes quotidians —unes tasses, un embut, un sac de vesses… bé, alguns potser no ho són gaire, de quotidians— mena a un bosc de troncs d’arbre etiquetats amb noms de pronúncia difícil. D’allà passem al jardí d’una gran torre reproduïda com a casa de nines de l’opulència de la qual passem al paisatge devastat de la guerra.

Quatre espais, quatre novel·les. Quatre ambients diferents, quatre escenaris que intenten reproduir l’essència de quatre de les novel·les de Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant, La mort i la primavera, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. És una exposició per als sentits, per tots els sentits: la vista que ens ensenya els objectes que identifiquen passatges essencials de les quatre novel·les; l’olfacte que ens fa reconèixer els espais per on passem (l’olor de fusta d’un envelat, potser d’un colomar; l’olor de bosc; l’olor lleugerament picant, especiada, dels llibres vells i els espais tancats); l’oïda, que ens porta els fragments recitats de les novel·les, els sons dels escenaris on transcorren i la veu de Rodoreda mateixa explicant, entre altres coses, que la casa de la primera part de La plaça del Diamant és la casa on ella visqué abans de la guerra; el tacte, per què qui podria resistir la temptació d’enfonsar els dits en els sacs de vesses de l’exposició o acaronar els troncs dels arbres?

L’exposició intenta evocar «en tres dimensions uns universos creats per la paraula», reproduir «l’atmosfera verbal particular, que depèn tant de la textura de la veu que parla com de la naturalesa de l’experiència que evoca» dels quatre universos representats, en paraules del llibre que acompanya l’exposició. I ho aconsegueix, en la mesura que es pugui aconseguir representar l’experiència o una cosa tan subtil com la paraula.

Tanmateix, en sortir-ne, el que me n’emporto sobretot són les penetrants aromes de les tres primeres sales. De la tercera, no en recordo l’olor; no recordo si feia cap olor especial.

L’exposició «Mercè Rodoreda: La mort de la innocència», es pot visitar al Palau Robert fins el dia 15 de juny del 2008. N’és la comissària Marina Gustà, autora també dels textos que acompanyen els textos de Rodoreda al catàleg.