Un que passava

El maig de fa dos anys naixia a la blogosfera una cosa anomenada Frikitecaris que, ves per on:

• parlava de biblioteques,
• en parlava des d’un vessant ludicofestiu, i
• s’encomanava com la grip.

Sí, s’encomanava: perquè un cop començaves a llegir el que escrivien els seus autors, no podies parar; i de sobte t’agafaven ganes de fer-hi comentaris; i abans que no te n’adonessis, zap!, t’havien atrapat i et convertien en un més dels perpretadors del blog bibliotecari més rebel, trapella i friqui de l’anomenada biblioblogosfera (encara que alguns no ho vulguin reconèixer). Un blog que, a més, com a bona folklòrica celebra els anys quan vol, perquè sí, «porque yo lo valgo».

Les celebracions comencen avui amb un meme («Meme a La Famiglia»), continuaran amb les biofrikitegrafies dels perpetradors, un tesaure, un canvi d’imatge i acabaran divendres amb una trobadeta frikitecària de col·laboradors i amics per menjar peix cru amb bastonets i no morir en l’intent, mentre intentem una vegada més posar en marxa un nou ordre mundial, basat en la CDU: l’arxiconeguda Dominació Mundial Frikitecària.