11es Jornades d’Informació i Documentació: 2n dia
Divendres al matí tornàvem a ser a les Jornades i mentre esperàvem que comencés la primera activitat ens vam decidir a provar la connexió wi-fi amb el mòbil i a fer unes fotos amb el mateix dispositiu. Encara ens preguntem perquè vam utilitzar el mòbil per fer fotos: portàvem la càmera a la bossa. Com que l’Eli estava per allà, amb l’Aina, l’Anna i altres voluntaris, ens vam presentar. En aquests actes hom s’adona de quin és el seu «capital social», quina xarxa social ha establert a vegades sense ser-ne gaire conscient.
Per divendres havia decidit assistir a la taula rodona sobre fractura digital i al debat sobre transversalitat i especialització que tenia lloc després. La primera, titulada «Fractura digital i capacitació en informació», va ser moderada per Xavier Mora, de la Federació pro Persones amb Retard Mental, i comptava com a ponents amb Marta Continente (directora general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya), Marta Selva (directora de l’Institut de les Dones), Onno Seroo (coordinador de projectes del Centre UNESCO de Catalunya) i Alfons Rubio (gerent del COEIC). Cadascun d’ells va fer referència a diversos tipus de fractura digital i de les accions que emprenien des dels seus respectius camps per evitar-la: així Alfons Rubio parlà de la fractura digital «geogràfica» o dificultat d’accés a Internet a les zones rurals; de la que afectava les PIME, que feien poc ús de les tecnologies de la informació (tan ús extensiu com ús qualitatiu), i de la fractura entre «nadius digitals» (els ciutadans que ja han nascut en un entorn en què les tecnologies són presents diàriament en tots els àmbits) i els «immigrants digitals» (els ciutadans que han hagut d’aprendre a utilitzar les tecnologies ja de grans. També va esmentar els programes d’inclusió de col·lectius en risc d’exclusió digital que estan preparant, la manca de d’informàtics i el paper de les biblioteques en la gestió de la informació. Onno Seroo ens parlà de les accions que la UNESCO ha emprès per intentar reduir la fractura digital, en les quals les biblioteques tenen un paper essencial. Una fractura que no és estàtica, que es desenvolupa i creix i que sovint està condicionada per factors econòmics, socials, polítics, etc. Va afirmar que tenim les eines per garantir l’accés universal a la informació, però que aquest accés és obstaculitzat sovint per factors polítics, econòmics, educatius, etc. Marta Continente va fer èmfasi en la fractura digital generacional, que ella posa al voltant dels cinquanta anys, i parlà del compromís de l’administració de fer accessible la informació als ciutadans. Marta Selva, que se centrà en la fractura de gènere, insistí molt en el fet que aquesta no es deu a la manca de capacitats de les dones per utilitzar les noves tecnologies, sinó que és fruit d’altres exclusions a què estan sotmeses les dones històricament. La conclusió bàsica de la taula rodona va ser que hi ha d’haver el màxim d’informació a disposició dels ciutadans i que s’ha de fer el possible perquè els ciutadans puguins accedir-hi. El paper de les biblioteques en aquest procés és fonamentalment, tant pel que fa a la capacitació informacional dels ciutadans, com pel que fa a la selecció de la informació rellevant i de qualitat.
Després, i amb un retard considerable a causa d’un imprevist, hi hagué el diàleg a tres bandes titulat «Especialització o transversalitat: quins són els límits?» amb la participació de Montserrat Bailac, documentalista de Televisió de Catalunya; Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya; i moderat per Agnès Ponsati, cap de les biblioteques del CSIC. Dídac Martínez se centrà en les conseqüències de la implantació de l’EEES en els ensenyaments universitaris, que s’hauran de basar en competències, entre les quals hi ha competències genèriques transversals, i insistí molt en el fet que cal que els nous titulats coneguin les tecnologies. Montserrat Bailac digué que no creu que els dos termes siguin antitètics, sinó que són complementaris; a més digué que l’especialització no té perquè ser restricció ni la transversalitat, superficialitat. Agnès Ponsati acabà dient que potser si ens plantegem aquestes temes és perquè encara no tenim gaire clar cap a on va la nostra professió, problema «d’identitat» que ens hauríem de treure de sobre. Les intervencions del públic van seguir totes aquesta línia de conjugar especialitatzació i transversalitat: en paraules de Constança Espelt, especialització en el nostre camp i transversalitat per saber-nos adaptar a noves oportunitats de feina.
Com que dels actes de la tarda només teníem previst acudir a la presentació de la nova etapa de la revista Ítem, vam poder allargar la pausa del dinar una mica més i dedicar-la a la conversa amb vells amics i nous coneguts.
La presentació del nou Ítem la van fer Maite Comalat, vicepresidenta del COBDC; Jesús Gascón i Roser Lozano, coordinadors respectivament de la darrera etapa de la revista i de la nova etapa. Jesús Gascón va fer una mica d’història de l’Ítem i de tot el que s’havia aconseguit en els últims, a més d’agrair la participació de totes les persones que d’una manera o altra han fet possible l’aparició de la revista (autors d’articles, coordinadors, dissenyadors, correctors, etc.). Roser Lozano va centrar la seva intervenció a presentar els objectius de la nova etapa i a descriure quines seran les seccions que tindrà la revista a partir d’ara. Tots els assistents vam rebre un exemplar del nou ítem i la presentació acabà amb la sessió fotogràfica que van protagonitzar membres honoraris i nou consell de redacció.
A la cloenda només quedàvem quatre gats, però vam ser testimonis d’una cloenda inesperada i divertida. Després del discurs de cloenda de la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, i del lliurament del premi COBDC, i hagués les Clownclusions… sí, les clownclusions. Una clown anomenada Pausa ens va oferir un bon resum dels dos dies de diàlegs, taules rodones i debats, sobre la base de les notes que havia anat prenent i barrejant els termes i els conceptes que havien anat sortint fisn a convertir-los en un discurs irònic, divertit i hilarant. Bé, alguns els vam trobat hilarant i vam riure de valent; d’altres, i no assenyalaré ningú, no el van trobar tan divertit.
Hi ha hagut moltes altres taules rodones i debats, a més de les ponències i comunicacions, les Jornades de Documentació Audiovisual i la Jornada Nascut per Llegir. Però de tots aquests altres actes algú altre n’haurà de fer la crònica, perquè encara que hom hagi assolit la capacitat de la multitasca, encara no ha aconseguit al de l’omnipresència.
I fins a les 12es!
Altres reaccions:
- Gamoia: «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 23-05-2008».
- Javier Leiva: «Visto y no visto en las 11JDC».
- Eli Ramírez: «Voluntaris de les 11es Jornades» a El blog del Dijous i «11es Jornades… 2a part» a Des del meu punt de vista.

















jajaja a mi la “clown” no em va fer gràcia… (bé, és que a mi , en general, mai m’han agradat els humoristes ni els comediants)
^^’
Eli Ramirez
25/05/2008 a 3:35 am
Aiaiai, aquest jovent! :-p
Ferran - Un que passava
26/05/2008 a 10:10 am
[...] Un que passava: http://unquepassava.wordpress.com/2008/05/23/11es-jornades-catalanes-dinformacio-i-documentacio-1er-dia/Un que passava: http://unquepassava.wordpress.com/2008/05/24/11es-jornades-dinformacio-i-documentacio-2n-dia/ [...]
11es Jornades Catalanes d’Informaci i Documentaci » Blog Archive » Les Jornades als blocs
09/06/2008 a 4:03 pm
[...] que passava: http://unquepassava.wordpress.com/2008/05/24/11es-jornades-dinformacio-i-documentacio-2n-dia/Gamoia: [...]
11es Jornades Catalanes d’Informaci i Documentaci » Blog Archive » Les Jornades als blocs
09/06/2008 a 4:06 pm