Silenci, malgrat tot
El tecleig dels ordinadors. El zumzeig dels fluorescents. Les passes dels que caminen intentant no fer soroll. Les converses xiuxiuejades. Els fulls de paper que es van passant lentament. El repic dels bolígrafs dels que no saben estudiar sense jugar-hi. Una carpeta que cau. El grinyol d’una porta.
I malgrat tot, amb la biblioteca plena de gom a gom, tot és silenci.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
No puc dir pas el mateix. El nostre arquitecte es va encarregar que qualsevol soroll s’ampliés i viatgés de punta a punta de la biblioteca per a molèstia dels usuaris i martiri dels bibliotecaris.
gamoia
08/06/2008 a 8:04 pm
Això del silencia deu ser a la teva biblioteca, perque jo en conec alguna que déu n’hi do.
Ferran
09/06/2008 a 8:47 pm
Si voleu saber el que no és silencia, veniu a treballar pels voltants de la Plaça Lesseps… tenim un excelent assortit d’agradables sorolls d’escavadores, camions i cotxes pitant per que estan fins els collons de fer cua.
Pere Lluís Albert
10/06/2008 a 12:43 am
Precisament per això, perquè em va sorprendre tan silenci, vaig escriure el post. Habitualment, entre l’escala de fusta que déu n’hi do, usuaris amagats entre els prestatges parlant pel mòbil, cops de porta i altres, el soroll és considerable.
Ferran - Un que passava
10/06/2008 a 6:59 pm