No m’agrada el futbol
I malgrat tot, no puc evitar-lo. Les terrasses dels bars i restaurants de la riba del Bòsfor tenen grans pantalles on es pot veure el partit entre Turquia i Croàcia. A l’illa Galatasaray, on sopem aquella nit, també hi ha pantalles i tothom està pendent, menys nosaltres, del desenllaç del partit. Fins i tot els convidats d’un banquet de casament que hi ha al mateix restaurant. De tant en tant se sent els crits d’ànim quan estan a punt de marcar un gol o els sospirs de decepció quan fallen el xut. Durant la pròrroga, es reparteixen banderoles turques: fins i tot a nosaltres ens en porten els cambrers, i ja encomanats de turquicitat, aguantem l’alè a cada tirada. Finalment, guanya Turquia: els focs d’artifici il·luminen el cel més enllà del primer pont sobre el Bòsfor, sona l’himne pels altaveus i l’alegria s’escampa per tot arreu. Als carrers, cotxes i motos ocupen cada centímetre d’asfalt, amb els ocupants amb mig cos fora les finestretes dels cotxes per poder onejar millor les banderes turques.
I si algú m’hagués dit que això em passaria o que poc després seuria en un bar d’hotel veient el partit de la selecció espanyola contra la italiana, li hauria dit que deixés les drogues.
Malgrat tot, no m’agrada el futbol.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Hace dos años en Praga tuvimos la mala suerte de estar allí en pleno mundial de fútbol y la Plaza de la Ciudad Vieja estaba totalmente desvirtuada por las pantallas y demás parafernalia futbolística.
Al menos ustedes disfrutaron de una noche preciosa de fuegos artificiales
El fútbol tampoco es santo de mi devoción, pero es imposible no verlo o no enterarse cuando ocurren campeonatos internacionales de este tipo. Para muestra un botón: anoche en el centro de Madrid sólo había coches con las banderas y gente asomándose por las ventanillas vociferando… ¿pandilla de exaltados o ya hay que considerarlo algo normal? ¿Turquía o España?
Grine
27/06/2008 a 12:55 pm
Ostres! Doncs les devies passar canutes. Fa bastants anys vaig ser a Istambul a una festa privada i el soroll i la mùsica eren eixordadors. M’imagino que a una festa pública … es deuen necessitar taps per a les orelles!
La gent i la ciutat encantadores, això si.
Ferran
27/06/2008 a 5:07 pm
Tienes razón, Grine, es imposible no enterarse por mucho que uno se esfuerce. Supongo que hay que considerarlo algo normal, el mismo pan y circo de siempre. Lo que más me repatea el hígado, sin embargo, no es el ruído ni la importancia que se le da, sino que se tenga que tomar partido por narices: al parecer para algunos es incomprensible que a uno le de absolutamente igual el resultado de un partido de fútbol…
Doncs la veritat és que no ho vaig passar malament, Ferran. Al restaurant on sopàvem la música estava força alta, però era a l’aire lliure i no eixordava. I tornant a l’hotel anàvem en autocar, o sigui que vam patir el trànsit, però no massa el soroll. Quant a la ciutat i la gent, comparteixo el que dius.
Ferran - Un que passava
01/07/2008 a 9:21 am