Mandra estival
Malgrat el lleuger descens de la temperatura dels darrers dies, com tots els anys m’ateny la mandra estival. Aquest anar arrossegant-se d’una ombra a una altra, d’una frescor a una altra, només per deixar-se caure al sofà o en una cadira a la terrassa d’un bar per no fer res, absolutament res. Només mandrejar i veure passar la vida al teu voltant, encara apressada i sorollosa, i desitjosa de repòs. Són dies que l’activitat més plaent és la menys activa físicament, que la calor i la humitat abalteixen i et converteixen en una font de suors. Encara que sembli mentida, molts nascuts a l’estiu enyorem el fred des del primer dia que comença a fer calor i a l’estiu preferim, paradoxalment, «hivernar».
I potser per tot això el blog no s’actualitza, potser per això la pila de lectures pendents va disminuint ràpidament. Però encara som per aquí i no tancarem la paradeta fins el mateix dia de marxar de vacances.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Ejem, tens un altre bloc més abandonat que aquest, la veritat…
Cristina
15/07/2008 a 7:45 pm
Disfrute de estos días en los que el tedio y la vagancia dan pie a una lectura más tranquila y sosegada, que ya vendrán tiempos de estrés y en los que disfrutar de un momento de tranquilidad será un valiosísimo tesoro.
GeekTeca
16/07/2008 a 12:02 am
En verano siempre parece que el tiempo se detiene entre las vacaciones de unos que van y otros que vuelven, entre los que esperan ansiosos que llegue su último día de trabajo (léase yo misma, por ejemplo) y los que desean con todas sus fuerzas que los días no pasen para no tener que volver a la rutina…
Aproveche para darse un respiro, ya tendrá tiempo de echarlo de menos.
Grine
16/07/2008 a 8:49 am
Porto dos dies (exactament els que fa que vaig tornar de vacances) explicant als companys de feina exactament això: que a mi m’agrada més hivernar a l’estiu que no pas a l’hivern. Ah… què serà de mi el que queda d’estiu sense poder fer una siesta cada dia… :_(
sfer
16/07/2008 a 11:20 am
Sí que és veritat que els que som nascuts a l’estiu solem preferir l’hivern, i també és cert que llegim molt molt a l’estiu (jo vaig a tres llibres per setmana, i la meva mare està desesperada perquè no n’hi paro de demanar més xD).
Tu pren-t’ho amb calma, l’estiu és per descansar, dormir moltes hores, escriure molt, llegir més encara, i escollir si prefereixes escoltar música o els ocellets/grills (a mi ara mateix hi ha un grill qe m’està posant nerviosa xD)
petóoo :*
Alba
16/07/2008 a 2:42 pm
Ja veieu, fins i tot per respondre comentaris sóc gandul
Frikitejefa estimada, té tota la raó. Espero trobar ben aviat la inspiració per tornar a la càrrega.
GeekTeca, espero que los tiempos de estrés tarden en llegar… de hecho, hasta la próxima temporada de exámenes :-p
Habrá que disfrutar al máximo de estos días, Grine, aunque la vuelta será tranquila, la reincorporación es en agosto. Que lo pasen muy bien en París, por cierto.
Uf, Sfer, la siesta ben lluny de mi! Som incompatibles…
Ai Alba, a Can Fanga no se senten gaire grills ni ocellets! Només cotxes i més cotxes, tot i que ahir, a la Gran Via, em va semblar sentir cigales! De lectures espero fer-ne moltes, això si els totxos que m’he reservat per l’estiu m’ho permeten
Ferran - Un que passava
17/07/2008 a 12:58 pm
L’avi de la Mía deia tot assegut a una “cadira a la terrassa d’un bar per no fer res, absolutament res. Només mandrejar i veure passar la vida al teu voltant, encara apressada i sorollosa, i desitjosa de repòs”, que una vida com aquesta, mandrosa, es mereixia un altra igual…
Fins fa pocs anys no ho entenia. No entenia el perdre el temps així, o així m’ho semblava. Ara ja no i, pensant en Don Ángel, li faig un homenatge sempre que puc, veient la vida passar al voltant…
Bon estiu, Ferran!
Yur
17/07/2008 a 1:06 pm
Seguro que sí, sin duda contamos con una buena guía gastronómica que nos ayudará
Que disfrute pues de lo que le queda, espero que se le hagan muy largos los días de vacaciones…
grine
17/07/2008 a 2:34 pm
És que hi ha maneres i maneres de perdre el temps, Yur i algunes són més profitoses que altres. L’avi de la Mía? Qui són?
Pero sepa que no se aceptan reclamaciones, Grine!
Ferran - Un que passava
17/07/2008 a 8:04 pm
Ferran,
Don Ángel, tot un persontage, era l’avi de la Belén, la meva parella i esposa. I la memòria de Don és permanentment visitada per ella perque sovint recorda la seva filosofia de vida… : “esta vida se merece otra igual”, per exemple…
També és cert que hi ha maneres i maneres…
Cuída’t
Yur
21/07/2008 a 1:27 pm
Gràcies, Yur. Pensava que no fos algun personatge novel·lesc que hagués oblidat.
Ferran - Un que passava
23/07/2008 a 7:50 pm