Un que passava

De fa uns dies la Gamoia ens està obsequiant amb unes entrades força interessants en què fa una descripció de diversos serveis web per compartir lectures i catalogar biblioteques (particulars, principalment, encara que algunes biblioteques públiques han començat a utilitzar-los), força interessants no només per als bibliotecaris sinó també per tots els malalts de llibres que ens dediquem amb passió a acumular a les nostres llars quantitats ingents i creixents de llibres. Podeu llegir aquests textos al seu blog, a la secció «Usuaris» (els ha etiquetat amb l’etiqueta «compartir_lectures»).

Gràcies a aquests textos de la Gamoia vaig descobrir que no m’havia donat de baixa de Librarything com creia i així he recuperat el meu compte i m’he enganxat a anar-hi afegint els llibres que tinc catalogats a l’ordinador de casa. Si us vaga i voleu tafanejar-hi una mica, trobareu la meva biblioteca en aques enllaç: Biblioteca. Possiblement, quan tingui més avançada la feina i més endreçada la biblioteca posaré en algun lloc del blog un widget que vagi mostrant títols a l’atzar o quins títols nous he afegit. També em podeu trobar a Anobii, una aplicació semblant tot i que més orientada, al meu parer, al control de les lectures que hom fa que no pas a la catalogació de biblioteques.

A Librarything hi ha diversos grups de gent amb interessos comuns que plantegen reptes de lectura o projectes tan originals com Legacy Libraries, que consisteix a crear el registre d’usuari d’algun personatge rellevant i anar afegint a la seva biblioteca els títols que van formar part de la biblioteca real del personatge. El grup que gestiona el projecte es diu «I see dead people’s books».

Librarything té una petita comunitat d’usuaris catalans (164 membres d’un total de 478.222) i la versió catalana del portal està traduïda gairebé del tot (un 82,2 %, segons la pàgina de traducció). Per sort, des de fa poc s’hi ha afegit com a font d’importació de dades el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, amb la qual cosa la presència d’obres catalanes pot ampliar-se fàcilment.