«M’agrada com és la flor del nesprer»
No demano ni vull que el món ho entengui,
que el món canviï.
M’agrada com és la flor del nesprer,
el gust de l’aigua, el to bru de la pell
a l’estiu, la forma estripada de les mans.
Només jo voldria canviar, entendre
el perquè de la direcció de tots aquests carrers
en què em perdo.¹
No, no estic perdut, i entenc i no vull canviar la direcció de tots els carrers pels quals em perdo. He vist la fotografia, he recordat l’olor de la flor del nesprer i el poema… al final, tot és una magdalena.
1. Manuel Forcano. «No demano ni vull que el món ho entengui». A Les mans descalces. Barcelona: Columna, 1993. p. 15.
