De concursos i premis
Anys enrere, els llargs matins de diumenge els passava escoltant música clàssica a la ràdio. No recordo quin programa era, ni en quina emissora el feien, però sí que hi feien un concurs: una pregunta sobre el tema de què havien parlat que es podia respondre per correu o per correu electrònic. Les anava deixant passar, sense atrevir-me a enviar la resposta malgrat que més d’una vegada pensava: «Em sembla que la resposta és tal». Però vet aquí que un dia, en sentir la resposta, no vaig pensar «em sembla que la resposta és tal», sinó «ostres, la resposta és tal i diria que hi vaig llegir a tal lloc». Va ser la primera vegada que em vaig atrevir a respondre, i vaig guanyar. De fet, vaig guanyar tres o quatre vegades seguides; aquest fet ens semblava tan extraordinari que començàrem a fer broma sobre l’audiència del programa. «Deus ser l’unic que se l’escolta», em deien a casa. I un dia el concurs va acabar, sense que en sabés la raó —llavors a casa em deien que o s’havien quedat sense premis o s’havien cansat de donar-li el premi sempre el mateix.
Anys més tard, vaig participar més o menys assíduament a «El concurs del Divendres», que es feia a la facultat, que també vaig guanyar algunes vegades. Tampoc no és un gran mèrit, no hi participava gaire gent llavors, i hi havia més possibilitat que et toqués el premi.
Però d’això en fa temps, i ja no faig gaire cas de concursos. Fins que ha arribat la nova temporada de L’hora del lector i l’Emili Manzano hi proposa una mena de concurs: una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta. La primera la vaig deixar passar, la de dijous 2 d’octubre em vaig animar a respondre-la: no en sabia la resposta, però gràcies a la intercessió de Sant Gúguel la vaig aconseguir. I encara vaig tenir més sort: hi havia premi per a cinc persones i la meva trucada va ser la cinquena.
I ja en tinc un altre. Un altre llibre per alimentar el vici. De moment, permeteu-me que en presumeixi una mica. Del llibre, ja en parlaré més endavant.
Rosa Sala Rose, Lili Marleen. Canción de amor y muerte. Global Rhythm, 2008
PD. I mentre no arribava el llibre, n’he aconseguit un altre gràcies a Lou Reed i Joan Margarit.
PPD. Això no ho esperava pas: el llibre arriba amb dedicatòria de l’autora, Rosa Sala Rose.
Pero qué suerte tiene usted, con esos antecedentes de suerte yo concursaría en todo lo que saliera…
Grine
20/10/2008 a 11:29 am
La verdad es que si fuera concursante profesional, no tendría tanta suerte, Grine… por lo menos, por lo que respecta a loterías varias, nada de nada.
Ferran - Un que passava
20/10/2008 a 4:25 pm
Em fa tanta vergonya això de participar en concursos … I mira que molts cops penso: però si aquesta pregunta és fàcil!. Però no faig mai el gest.
Ferran
20/10/2008 a 6:16 pm
A mi em passava, Ferran, fins que em vaig cansar de dir “si la sabia, aquesta!” i vaig llançar-me…
Ferran - Un que passava
20/10/2008 a 9:10 pm
LILI MARLEEN CANCION DE AMOR Y MUERTE
Benvolgut Ferran,
No coneixia el teu blog. I no tinc el costum d’intervenir en cap. Però l’atzar i una feliç coincidència amb tu, m’ha portat fins aqui.
L’altra dia mirant el mateix programa que tu (un dels millors de la graella, gràcies un cop més, C33 !!) s’hi presentava una autora que tocava un tema que no em feia gaire “ni fu ni fa”. És més, considerava que el títol de la novetat editorial en qüestió portava incorporada una flaire marquetiniana considerable.
Em trobava, tanmateix, relaxat i amb el portàtil sobre la falda quan en Manzano va llançar la qüestió sobre la relació entre el compositor de la cançó del títol del llibre i l’illa de Mallorca. Desafiament que va ensucrar deliberadament quan va enunciar que encomenant-se amb el Sant (Sant Guguel) que també compartim, se’n podia ràpidament esbrinar la resposta.
No m’ho vaig pensar dues vegades. La consulta va ser 1 segon, la trucada uns cinc segons més. I per sorpresa meva, una veu càlida i amabíl·líssima em va atendre, interrogar i pendre nota de les meves dades personals per l’enviament de l’exemplar.
Increíble !Havia estat el primer en respondre i em corresponia el premi. Així ho va corroborar uns minuts després en Manzano comunicant el nom dels 5 guanyadors.
Ahir, finalment va arribar el llibre amb la insospitada però meravellosa dedicació personal de la seva autora. Quina il.lusó. El vaig follejar. I va ser possar i sentir el CD que l’acompanya com, sentir.me sobtadament abduit pel mateix.
Ja en tinc un terç llegit i sé que probablement avui l’acabaré.
Però el que més il.lusió, a banda de l’exemplar, és haver descobert la Rosa Sala Rose. El seu llenguatge és una encisadora mescla d’el·legant estil narrtatiu plé de sensibil.litat, per una banda i de realisme i d’objectivitat propi de qui ha fet un treball sincer i rigurós d’investigació, per l’altra. El trobo magnífic i atraient, tant pel contingut, com per la seva manera d’expressar-ho.
Tampoc m’estranya gens que al darrera de l’obra hi hagi una persona de les seves carecterístiques. D’ascèndència mig alemanya, mig catalana i altament formada, ella mateixa sembla haver-se forjat amb el millor or del Rhin.
Veig també que disposa d’una important obra acumulada que ja friso per poder tenir a les mans. Hi serà a les llibreries? Esperem que si.
I finalment, si tenim en compte la seva relativa jovenut ens és fàcil comprovar que té tots els camins oberts als altars de la intel.lecutalitat de les properes dècades. Sens dubte, abrigarà una nova generació de pensadors que amb una bona base de coneixement transversal aportará llum a noves interpretacions sobre els fenòmens que ens esperen.
Amb tot, si a més a més, i encara que sigui de tant en tant, ens regala alguna versió en la nostra llengua, (que també és una de les seves) gaudirà encara més del meu afecte i apreci personal. Esperem que així, sigui.
Una abraçada,
LLuís Ber.
21/10/2008
LLuis Ber.
21/10/2008 a 7:36 pm
Caram, Lluís, quina casualitat. Moltes gràcies pel comentari, amb tot el que dius del llibre m’han agafat encara més ganes de llegir-lo. A reveure.
Ferran - Un que passava
22/10/2008 a 10:22 am
Llegit. I totalment d’acord amb en Lluis.
Ferran - Un que passava
23/10/2008 a 9:01 pm