L’ària del diumenge: «Cara sposa» (Ewa Podłes i Andreas Scholl)
La primera sèrie de l’ària del diumenge acabava amb la veu femenina més greu, la contralto, amb la polonesa Ewa Podłes. La mateixa ària, «Un voce poco fa», l’havíem sentida amb tres veus diferents: soprano, mezzosoprano i contralto; que una peça escrita per a una veu determinada acabés cantada per altres veus semblants no és estrany a l’òpera i el cas més típic és segurament el dels castrats,¹ la veu dels quals no té equivalent actualment i els seus papers acostumen a ser cantants per contraltos o mezzosopranos, i més modernament per contratenors.² De contratenors n’hi ha molts, i com en totes les veus, cadascú té les seves preferències: per aquests verals preferim Andreas Scholl i David Daniels, exactament en aquest ordre, tot i que n’hi ha molts d’altres dels quals en salvaríem algun.
Avui i el proper diumenge escoltarem l’ària «Cara sposa» de l’òpera Rinaldo de Georg Friedrich Händel, del qual enguany se celebra el 250è aniversari de la seva mort. Avui, amb Ewa Podłes i Andreas Scholl.
Enllaços relacionats:
- Ewa Podles [en]
- The Andreas Scholl Society [en]
- Georg Friedrich Händel: Wikipedia [en] – Händel.org [en]
- Händel Festival 2009 [en]
Notes:
1. «Els castrati no eren més que homes que, de natural, podien cantar amb una veu semblant a la de la dona i que, per tant, podien cantar sense problemes les filigranes i els aguts que feien les sopranos i les mezzosopranos, amb la potència i la capacitat toràcica pròpia del gènere masculí. Això sí, per aconseguir aquesta veu tan especial era necessari que, essent nens, els fessin una petit operació que consistia a tallar la via d’unió entre els testicles i el cos». A: Marcel Gorgori; Roger Alier. Paraula d’òpera. Barcelona: Pòrtic, 2003. p. 226. Vegeu també: «Castrato» [en] a la Wikipedia.
2. «La veu de contratenor és un tipus de veu del tot artificial, creada a partir dels anys cinquanta, per a fer front als papers d’òpera i música religiosa que originàriament havient estat pensats per als castratti. És una veu que consisteix en l’emissió d’una mena de falset entrenat, al qual, a través d’una tècnica específica, s’aconsegueix donar una certa potència i una certa sonoritat que, sense ser-ho de cap manera, vol recordar la mena de so que aconseguien els castrats». Ibid., p. 224-225. També: «Countertenor» [en] a la Wikipedia.
A l’Andreas Scholl Society s’anuncia un disc amb cantates de Caldara, sense data encara: pot ser extraordinari!
Per cert, Maria Cristina Kiehr cantarà el dia 25 a CaixaFòrum. Da non perdere…
El Llibreter
11/01/2009 a 11:29 am
I en Scholl també te programat un concert a A Coruña el 22 de maig, Llibreter, però no conec cap dels compositors de les cançons que cantarà!
La Kiehr no la conec, potser m’animo a anar-hi.
Ferran - Un que passava
11/01/2009 a 11:42 am
La veu d’Ewa Podles és absolutament sorprenent. Vam tenir ocassió de sentir-la al Liceu fa uns anys en el Giulio Cesare de Haendel i, en directe, ho és encara més. Llástima que a mi em costi tan entrar en l’òpera barroca.
Ferran
11/01/2009 a 6:47 pm
Sí, al Giulio Cesare la vaig descobrir i em va encantar completament, Ferran. I després a La Gioconda i Lucrezia Borgia, i això que La Gioconda no hi intervenia gaire.
Ferran - Un que passava
11/01/2009 a 7:20 pm
A youtube pots trobar algunes coses de la Kiehr, per exemple aquesta meravella, que ja vaig enllaçar al blog fa temps:
http://www.youtube.com/watch?v=47H1Osr8j8c
He mirat algunes opcions i un viatge a A coruña no surt gaire car…
Salutacions cordials.
El Llibreter
11/01/2009 a 10:09 pm
L’Ewa Podlès tè una veu increible però essent Cara Sposa una de les meves àries predilectes, l’he fruït molt amb la Horne -que quan volia sabia fer veu de castrato- i sobretot amb en David Daniels que en fa una creació sublim. Precisament tinc previst ja fa dies parlar en el blog que comparteixo amb l’Enric: Sanfaina d’Arts d’aquesta preciosa ària i d’algunes curiositats que l’envolten.
Amb afecte!
Al blog sòc, és clar, la Glòria.
OLYMPIA
12/01/2009 a 1:14 am
Amic Llibreter, ahir després de respondre el teu comentari vaig córrer a Youtube i hi vaig estar escoltant aquesta mateixa peça. És molt probable, si hi ha entrades encara, que diumenge sigui al concert per gaudir-ne en directe…
Olympia, el proper diumenge ja tinc preparat el Cara sposa amb en Daniels. Però la comparació serà amb la Jennifer Larmore, no amb la Marylin Horne. Però cercaré l’ària cantada per la Horne.
Ferran - Un que passava
12/01/2009 a 10:31 am