Un que passava

A mesura que anava llegint aquesta novel·la, m’adonava que el protagonista no era cap dels personatges a través dels quals estava coneixent la família Morison, una família nord-americana de classe mitjana que resideix a l’estat d’Illinois als anys vint del segle XX i s’enfronta, amb temor, a una plaga de grip que assola els Estats Units. No és el petit Bunny, de quatre anys, emmarat i sensible; no ho és tampoc el seu germà gran, en Robert, que compensa amb fatxenderia la seva coixesa; no ho és tampoc James, el pare adust i auster entestat a llegir el diari cada matí a la seva família sense adonar-se, sense entendre, que no és això el que volen els nens. La protagonista hi és, parla, ens és descrita, però sempre a través dels ulls dels altres —de Bunny, de Robert, de James i de la galeria de personatges que intervenen en un moment o altre de la novel·la. La protagonista és Elizabeth, la mare, la muller, sempre present, sempre a punt per apuntalar la casa quan aquesta sembla que vagi a ensorrar-se i sempre a punt de donar un cop de mà a qui faci falta.

És una novel·la senzilla, delicada, però alhora trista i corprenedora, de les que et deixen el cor encongit i ganes d’escridassar l’autor. Si més no fins que llegeixes que Robert Morison podria ser l’autor mateix. O no, qui sap.

El llibre:

• William Maxwell. Van venir com orenetes. Tr. Jordi Nopca. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008. 204 p. ISBN 978-84-935448-7-4.