Un que passava

L’ària del diumenge: «Pur ti miro, pur ti godo» (Anne Sofie von Otter i Mireille Delunsch)

amb 5 comentaris

De L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, el duet final: «Pur ti miro, pur ti godo». Amb Anne Sofie von Otter com a Nerone i Mireille Delunsch com a  Poppea. I de torna, la versió d’Anna Caterina Antonacci i David Daniels.

(El primer pujat per musicca75 i el segon per SDCMorg. I tots recollits a unquepassava).


5 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. 4 hores… Em sembla que m’arriscaré i l’aniré a veure, diumenge que ve.

    morenita

    08/02/2009 a 2:46 pm

  2. Suposo que coneixes la versió del mestre Harnoncourt que, a mí, em va servir de referent per veure la producció que presenta ara el Liceu. Excepte la producció de dubtós gust, ambdues versions sòn d’alta escola. Les que has penjat també m’agraden, entre d’altres coses, perquè sóc una entusiasta d’en Daniels. De totes maneres mai no podré oblidar la Sarah Connolly. Ja hauria volgut en Neró tenir aquesta majestat i cantar així!
    L’ària, l’ària del diumenge és una fita i no s’hauria d’obviar en cap enregistrament de duets d’amor operístics.
    Amb afecte!

    OLYMPIA

    08/02/2009 a 5:49 pm

  3. Preciós tot plegat! Ara: et vas veure a l’Avui al Cultura d’aquest cap de setmana? Ja és la segona vegada que hi surts, no?

    valentitorra

    09/02/2009 a 10:28 am

  4. I és clar, morenita. I si abans d’arriscar-te vols saber-ne una mica més, demà dimarts la fan per la ràdio.

    Em sembla que no la conec, la versió de Harnoncourt, però la buscaré, Olympia. Gràcies per la recomanació.

    Sí, Valentí, m’hi vaig veure gràcies a l’avís d’una companya de feina. I ja és la segona vegada, sí.

  5. [...] dedicada a Ferran, d’Un que passava, porque él lo vale y colgó el aria mucho antes que yo, pero sin mi Sarah: nen, que diuen que ho treuran en vídeo, i el penso [...]


Deixa un comentari