Un que passava

L’ària del diumenge: «Duetto buffo di due gatti» (Felicity Lott & Ann Murray)

amb 10 comentaris

Que no, que no tot és seriós o dramàtic a l’òpera. Que també hi ha moments per riure una estona. I encara que el duet d’aquest diumenge no pertanyi a cap òpera, no hi ha dubte que permet qui l’interpreta passar i fer passar una bona estona. I si no, mireu i escolteu la soprano Felicity Lott (que farà un recital al Liceu la propera temporada) i la mezzosoprano Ann Murray barallant-se com gates per un ram de flors…

(vídeo pujat per felipecunha).

I per si no n’heu tingut prou, dues versions més: Montserrat Caballé acompanyada per Montserrat Martí i per Concha Velasco.


Written by Ferran - Un que passava

29/03/2009 a 11:40 am

Arxivat a L'ària del diumenge

Tagged with , , , , , , , , ,

«
»

10 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hola Ferran,

    Gràcies per pujar-lo. No ho escoltava des de l’institut.

    Ara ens hauries d’explicar si mai has estat a Hyde Park Opera House i com va acabar la cosa. A mi Rossini, com la resta de l’òpera bufa, no em motiva massa, de moment.

    mina.

    29/03/2009 a 1:23 pm

    Respon

    • No, Mina, no he estat mai a Hyde Park Opera House. Ni a la Royal Albert House, d’on és l’enregistrament (o així consta a la informació del vídeo). No conec tampoc tota l’obra de Rossini, però el que he escoltat fins ara m’agrada; però això dels gustos ja se sap, és personal i intransferible.

      Ferran - Un que passava

      29/03/2009 a 1:41 pm

      Respon

      • Jo ja sordejo. Hauré de passar per Alemanya again, veiam si se’m destapen les orelles :-P

        mina.

        29/03/2009 a 2:08 pm

        Respon

      • I jo no sé alemany… ;-) Però em sembla que hi ha un moment que el locutor diu alguna cosa de Hyde Park… que està al costat de la RAH. Deu ser això?

        Ferran - Un que passava

        29/03/2009 a 6:43 pm

        Respon

  2. La primera vegada que vaig sentir aquesta obra no sabia de què anava i vaig riure com un descosit, és boníssim!

    Deric

    29/03/2009 a 2:09 pm

    Respon

  3. La sala del Royal Albert Hall és inconfusible: és l’unic teatre que conec que te la platea totalment rodona, una circumferència perfecta. Com el teatre per fora, que sembla una mona de pasqua!
    A la Concha Velasco li han fet una versió reduïda, hehe. Però no ho fa malament del tot.

    Ferran

    29/03/2009 a 8:26 pm

    Respon

  4. Mina (amb perdó d’en Ferran), l’òpera buffa, o més aviat Rossini, mereix prendre-se-la molt seriosament. Dóna-li unes quantes oportunitats: estic convençut que, juntament amb la bossanova, és de les coses més tonificants i conciliadores que ha inventat la Humanitat.

    AlbertU

    29/03/2009 a 9:49 pm

    Respon

Deixa un comentari