Sala de lectura, 101: Mendel el de los libros, de Stefan Zweig
Les novel·les curtes de Stefan Zweig són potser més intenses que novel·les seves més llargues —i dic potser perquè només puc basar-me en una, La piedad peligrosa. Aquesta, Mendel el de los libros, si més no, ho és: intensa i trista. L’estil elegant i fluid de Zweig encara fa més palès el contrast amb la història que explica: la d’un home, un llibreter de vell anomenat Jakob Mendel, pou de saviesa pel que fa als llibres i completament aliè a tot el que l’envolta, al qual un defecte —a ulls dels altres, s’entén— arruïna la vida. El defecte és ser únic, ser diferent, viure només per a la seva activitat: al compravenda de llibres de segona mà, rars i antics. Mendel viu en un món propi, apartat del dia a dia dels altres, de les guerres que tot ho emmerden, i aquest serà el motiu perquè sigui apartat de tot i de tothom i, finalment, oblidat. Fins i tot per aquells que l’havien conegut.
Después me marché y sentí vergüenza frente a aquella anciana y buena señora que, de manera ingenua y sin embargo verdaderament humana, había sido fiel a la memoria del difunto. Pues ella, aquella mujer sin estudios, al menos había conservado el libro para acordarse mejor de él. Yo, en cambio, me había olvidado de Mendel el de los libros durante años. Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda exsitencia: la fugacidad y el olvido. [p. 57]
El llibre:
- Stefan Zweig. Mendel el de los libros. Tr. Berta Vias Mahou. Barcelona: Acantilado, 2009. 57 p. ISBN 978-84-96834-90-3.
no he llegit mai res d’ell, miraré de trobar-lo a la biblioteca
Deric
06/05/2009 a 12:09 am
I si no trobes aquest, Deric, Vint-i-quatre hores de la vida d’un dona, o Carta d’una desconeguda. I si prefereixes un llibre més llarg (aquests són curtets) i autobiogràfic, El món d’ahir.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:31 pm
Una joya en miniatura. Este librito me ha emocionado en cada una de sus maravillosamente narradas páginas. Un placer leer al señor Zweig, como siempre…
Grine
06/05/2009 a 10:33 am
Sólo la La piedad peligrosa se me hizo un poco pesado, aunque me gustó. Las novelas cortas son una delicia.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:32 pm
Ola, Ferran. No lo he leído, pero parece que se está recuperando la obra de este autor. Parece muy triste esta novela.
peke
06/05/2009 a 10:49 am
Jaume Vallcorba la está publicando en catalán en Quaderns Crema y en castellano en Acantilado, aunque hay algunas reediciones de algunas obras en otras editoriales. Parece que se ha convertido en un auténtico clásico, Peke.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:29 pm
Perdón, ese Ola es HOLA. Me crucé con el gallego.
peke
06/05/2009 a 10:50 am
La leí hace unas semanas, y lo tengo anotado y subrayado por todos lados… es entrañable y sobrecogedor como es capaz de condensar en unas pocas páginas toda la historia que nos cuenta de manera tan magistral.
Me sorprende la propia psicología de Mendel, su indiferencia ante el mundo que le ha tocado vivir…
Catuxa
06/05/2009 a 6:56 pm
Sí, sorprende esa indiferencia, Catuxa. Y aún hace más commovedora la historia.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:28 pm
És un petit GRAN relat que també tinc subratllat per tot arreu!
Una delícia!
L'Espolsada
07/05/2009 a 10:24 am
Un petit gran relat, molt bona definició, L’Espolsada.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:26 pm
De l’Zweig em va agradar molt la seva biografia de Balzac però…el seu llibre de memòries El món d’ahir em va entusiasmar. Fa poc he llegit Destellos de vida de la seva esposa Friderike Zweig que tot i siguent interessant mostra l’autobiografia d’una dona massa educada per exterioritzar la pena que va sentir quan l’Stefan la va deixar per la seva secretària-una vella història-però que, tanmateix, la va seguir necessitant com estri de immensa vàlua intel·lectual ja que Friederike era molt culta i també era escriptora. Aquesta no és cap conclusió feminista. Només aspira a ser justa amb qui va acompnyar a Zweig, d’una manera o altra, tota la seva vida fins que l’escriptor es va suïcidar al Brasil.
Salutacions!
OLYMPIA
07/05/2009 a 1:37 pm
Vaig veure fa uns dies que s’havia publicat aquest llibre, Olympia, i tinc ganes de llegir-lo.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:24 pm
Este libro es el regalo de mi santa por Sant Jordi, aunque he decir que ella se lo ha leído antes que yo, como has podido comprobar. Tengo otro par de Zweig en las estanterías, a ver si llega el verano y puedo descansar un rato para leerlos con toda la tranquilidad del mundo.
GeekTeca
07/05/2009 a 3:18 pm
Tiene muchas novelas cortitas, que se pueden leer en una tarde, GeekTeca. Y si te gusta como escribe, no te pierdas El mundo de ayer.
Ferran - Un que passava
08/05/2009 a 4:26 pm