La boda
Un bon dia, de sobte, t’adones que alguna cosa ha canviat. Ja has arribat a una edat… «seriosa» i et trobes en una situació tal que ja ningú no et fa aquella pregunta a les reunions familiars que tant temies i que sempre arribava: «Ja tens xicota?». O la seva variant avançada: «Que no penses casar-te?». Just llavors, quan creus que ja has deixat ben clar que: a) no, no tens xicota ni en tindràs, b) no, no penses casar-te ni que puguessis, i en família ja ningú no et fa les fatídiques preguntes, llavors, deia, és quan són els amics els que, tan bon punt en tenen l’oportunitat, t’engalten la pregunta sense avís prèvia ni anestèsia: «I bé, quan us caseu, vosaltres dos?». La resposta, ja no se sap si per convicció o per inèrcia, és la mateixa de sempre: «No ens casarem, no volem fer-ho». I els amics, de mica en mica, deixen de fer la pregunta —ho continuen preguntant només per burxar-te.
Però vet aquí que mentrestant s’ha desenvolupat Internet, l’accés a la xarxa s’ha ampliat, un dia descobreixes que hi ha unes eines anomenades blog, en crees un després d’un temps de visitar-ne d’altres, i quan fa sis anys que el mantens i ja t’has acostumat a veure les combinacions de paraules més estranyes mitjançant les quals els internautes hi ha fet cap, novament t’assalta la fatídica pregunta en forma de termes de cerca: «boda ferran moreno».
I, esclar, n’escrius un apunt. I mentre el publiques, poses les mans al cap i exclames de cara a la pantalla:
— Que no em caso, coi!
(Dedicat al David i al Juan Carlos, que no perden l’esperança d’anar de casament)
Santa paciència s’ha de tenir, Ferran…
I a tu potser no t’atabalen tant amb el tema fills/rellotge biològic… (l’altra creu…aix…)
Anna
23/06/2009 a 12:36 pm
No, aquest almenys me l’estalvio, Anna. Ara, que alguna vegada m’han preguntat si no vull adoptar…
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:07 pm
Doncs pensa-t’ho bé… t’asseguro que no està tan malament això de casar-se!
Tenir fills, però, ja són paraules majors…
villy83
23/06/2009 a 2:27 pm
Segur que sí, villy83, però hi ha gaire diferència entre casar-se i “ajuntar-se”? El compromís de fer vida en comú hi és igualment…
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:08 pm
Al meu entorn, Ferran, ningú no es vol casar, però a tothom li agrada una festa; per això tots insisteixen perquè es casin els altres.
allau
23/06/2009 a 2:40 pm
Això em temo, Albert, que volen festa: perquè els que m’ho diuen tampoc no estan casats…
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:08 pm
Hi ha gent que es fa pesadeta. Però si et casessis, no s’acabarien les preguntes, no t’ho pensessis pas.
kweilan
23/06/2009 a 3:34 pm
Ja m’ho imagino, Kweilan, per una banda o per altra trobarien alguna pregunta rara.
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:09 pm
Un dia em vaig adonar que jo preguntava per a no ser preguntada, en les relacions socials superficials que, com a bona tímida, em neguitejen. Potser és una de les raons de tanta pregunta.
Veig que llegeixes “Tot un caràcter”, m’ho vaig passar molt bé: mala bava i comicitat. I una mare universal.
lola
24/06/2009 a 10:44 am
Doncs en situacions socials com les que dius, Lola, a mi no se m’acut preguntar als altres si estan casats.
I tant universal, la mare. Tan contradictòria i tan “lògica”, a la seva manera.
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:10 pm
No saps com m’identifico amb el que has escrit. De fet jo ja he superat les dues primeres preguntes i ara he de patir la que apunta l’Anna, tot i que també van deixant-la de banda.
En fi, que hem de patir els tòpics.
Salutacions.
Ivan
24/06/2009 a 4:11 pm
La que apunta l’Anna també me l’han feta alguna vegada, Ivan, però els amics; la família mai.
Ferran - Un que passava
24/06/2009 a 9:11 pm
Juaaaaaaaas, jo sóc de les que t’ha preguntat per què no et casaves i per què no adoptaves!!!! I encara em parles!
:****
Cristina
25/06/2009 a 10:06 am
Bé, algú ha de continuar-te parlant :-p
Ferran - Un que passava
03/07/2009 a 12:48 pm
Bueno, si algún día os planteáis adoptar, pensad en nosotros. Somos un poco tragones y payasetes, pero, por lo demás, no damos ninguna guerra.
Juanma
25/06/2009 a 10:10 am
Un poco tragones, dices? Si coméis por cuatro! Quita, quita, mejor adoptamos un gatito :-p
Ferran - Un que passava
03/07/2009 a 12:49 pm
Trieu el que trieu i feu el que feu: ¡VIVAN LOS NOVIOS!.
esther
25/06/2009 a 4:13 pm
Hahaha! Gràcies, Esther.
Ferran - Un que passava
03/07/2009 a 12:50 pm
Home, vistos els problemes de la vídua de l’Stieg Larsson, si la parella escriu una novel·la, feu un pensament.
Ehem, ehem, si em passo disculpeu. Que sóc de l’apartat mama.
gamoia
26/06/2009 a 12:41 am
Caram, “mama”, ja podries ser una mica més optimista
No creguis que no hi hem pensat en les raons econòmiques, però no, de moment no.
Ferran - Un que passava
03/07/2009 a 12:51 pm
Casarse o no casarse… ésa no es la cuestión. Lo importante son los 15 días de permiso, el único motivo de peso para hacerlo :p
Grine
27/06/2009 a 11:01 am
Otra que tal! Qué poco romanticismo queda en el mundo!
Ferran - Un que passava
03/07/2009 a 12:51 pm
Crec que començaràs/reu a pensar-lo quand deixen de preguntar-lo, juas.
(malgrat el feed, llegeixo amb molt retard…, i ara que el penso…, potser ja t’hagis casat
D )
C.Martín
19/07/2009 a 11:07 am
Nooooo, no m’he casat encara
Ferran - Un que passava
20/07/2009 a 7:39 pm
Encara! Ha dit encara!!! Nois, tenim possibilitats d’anar a bodorrioooo!!!!
Cristina
20/07/2009 a 7:41 pm
I tu on estaves amagada, eh? Dos minuts, has trigat a picar :p
Ferran - Un que passava
20/07/2009 a 7:47 pm
Perquè estava enfeinada, que si no…dos segons!
;P
Cristina
20/07/2009 a 7:48 pm