Cuina
A mesura que puja la temperatura, les formes canvien i les olors es fan més intenses. Rodanxes, daus grans, daus petits, tires, julianes i picats. Els colors es barregen i contrasten: verd, vermell, taronja, groc, blanc. El petarrelleig dels ingredients que cauen a l’oli roent s’afegeix a la simfonia: minipimer, extractor, foc, ganivet, raig d’aigua, aigua que bull. Els braços van i vénen; del foc a la pica, de la pica al marbre, del marbre a la nevera, de la nevera a l’armari. Atuells i estris de cuina canvien de lloc i, a manca d’alguna eina concreta, canvien de funció després d’una dutxa i una passada de fregall. La farina que emblanquina i el pebre que enrojola; oli que salta, aigua que vessa, que no s’apagui el foc! Al clímax tot és ple de plats bruts, pots oberts, tapadores desaparellades, culleres tacades de vés a saber què, draps i papers d’eixugar, peles diverses i cors d’hortalisses; després ve el moment de la calma, de deixar que el foc faci el seu paper, a poc a poc. Remenar una mica i anar recollint. I finalment, el fruit de la metamorfosi, dins del plat, recorrerà el breu camí fins a la taula per rebre la sentència del jurat.
Absolució. Premi.
I tornem-hi.
Mmm….se sent l’olor i tot!
Bonica simfonia…
Anna
07/07/2009 a 11:42 am
I bona, Anna, i bona!
Ferran - Un que passava
13/07/2009 a 11:19 am
No sé jo…fins que no l’hagi tastat jo personalment, no estàs absolt del tot…que lo sepassss…:P
Cristina
07/07/2009 a 1:41 pm
Tot arribarà, Cristina, tot arribarà
Ferran - Un que passava
13/07/2009 a 11:20 am
m’hi he trobat a dins!
Deric
08/07/2009 a 1:28 am
Hehehe, aquesta era la idea, Deric, fer-vos arribar les sensacions.
Ferran - Un que passava
13/07/2009 a 11:21 am
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D’on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d’amor, i no s’hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
puigmalet
09/07/2009 a 10:49 am
Llegit i fer, Puigmalet, gràcies per avisar.
Ferran - Un que passava
13/07/2009 a 11:22 am
Molt bo. Molt real i molt bonic.
No cal dir res més.
Salutacions!
Ivan
13/07/2009 a 5:48 pm
Gràcies, Ivan. Salutacions!
Ferran - Un que passava
15/07/2009 a 3:18 pm