Procrastinació
És arribar a casa i canviar-se de roba.
És posar-se a preparar el dinar a poc a poc, amb cura.
És dinar sense presses, assaborint cada mos.
És rentar els plats a mà.
És regular l’alçada de la cadira i la verticalitat del respatller per estar més còmode.
És engegar l’ordinador i connectar-se a tots els llocs que visito habitualment.
És actualitzar estats, afegir aplicacions, llegir correus, respondre’n.
És treure noses de sobre la taula.
És enfrontar-se a la pila d’articles que s’han anat acumulant a sobre la impressora per triar els que realment vull llegir.
És pensar en la feina pendent. Només pensar-hi.
És anar pensant futurs apunts per al blog.
És redactar aquest apunt.
És cercar el vídeo que recordava haver vist fa temps.
És afegir-lo a l’apunt.
És publicar l’apunt i compartir-lo.
És continuar fent tot allò que se m’acut per no fer el que hauria de fer.
És aquest vídeo de Johnny Kelly. És Procrastination:
L’havia vist fa temps i és realment molt bo.
En quant a tu, no sé que hauries d’estar fent, però escriure al bloc no em sembla procrastinació.
allau
19/08/2009 a 6:16 pm
Home, si hi ha altres coses més urgents a fer, una miqueta…
Ferran - Un que passava
21/08/2009 a 3:19 pm
Es gozar la culpa de no estar haciendo lo que debería…
Gabriela235
20/08/2009 a 3:52 pm
Y hay culpas tan placenteras, Gabriela!
Ferran - Un que passava
21/08/2009 a 3:20 pm
Molt bo el comentari de la Gabriela.
Pots afegir-hi jugar amb l’ordenador de manera compulsiva durant la setmana de vacances prèvia al viatge, en lloc d’estar-lo preparant com Déu (és a dir, la meva senyora) mana.
Salutacions.
Ivan
20/08/2009 a 7:40 pm
I Déu no hi va dir res, Ivan? Que la ira divina pot ser terrible…
Ferran - Un que passava
21/08/2009 a 3:20 pm
A ver, un poco de historia personal, soy chilena, viví 7 años en Mora d’Ebre pero ya estoy de vuelta en Chile hace 29 años ya… UFF, como pasa el tiempo, que de pronto son años (dice la canción).
En fin, por eso entiendo catalán, casi todo…, pero no me pidan que lo escriba, aunque de vez en cuando puede que escriba algo para “amenizar” el comentario… jajaja
Y respecto de las culpas, siempre hay muchas, pero hace tiempo aprendí a no arrepentirme, por último trataré de no repetirlo (pero tampoco lo prometo) JAJAJA
PD: Acá se usa el ustedes por el vosotros y el ustedes, no estoy siendo formal, soy chilena no más.
Gabriela235
21/08/2009 a 4:24 pm