Un que passava

Divendres al matí tornàvem a ser a les Jornades i mentre esperàvem que comencés la primera activitat ens vam decidir a provar la connexió wi-fi amb el mòbil i a fer unes fotos amb el mateix dispositiu. Encara ens preguntem perquè vam utilitzar el mòbil per fer fotos: portàvem la càmera a la bossa. Com que l’Eli estava per allà, amb l’Aina, l’Anna i altres voluntaris, ens vam presentar. En aquests actes hom s’adona de quin és el seu «capital social», quina xarxa social ha establert a vegades sense ser-ne gaire conscient.

Per divendres havia decidit assistir a la taula rodona sobre fractura digital i al debat sobre transversalitat i especialització que tenia lloc després. La primera, titulada «Fractura digital i capacitació en informació», va ser moderada per Xavier Mora, de la Federació pro Persones amb Retard Mental, i comptava com a ponents amb Marta Continente (directora general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya), Marta Selva (directora de l’Institut de les Dones), Onno Seroo (coordinador de projectes del Centre UNESCO de Catalunya) i Alfons Rubio (gerent del COEIC). Cadascun d’ells va fer referència a diversos tipus de fractura digital i de les accions que emprenien des dels seus respectius camps per evitar-la: així Alfons Rubio parlà de la fractura digital «geogràfica» o dificultat d’accés a Internet a les zones rurals; de la que afectava les PIME, que feien poc ús de les tecnologies de la informació (tan ús extensiu com ús qualitatiu), i de la fractura entre «nadius digitals» (els ciutadans que ja han nascut en un entorn en què les tecnologies són presents diàriament en tots els àmbits) i els «immigrants digitals» (els ciutadans que han hagut d’aprendre a utilitzar les tecnologies ja de grans. També va esmentar els programes d’inclusió de col·lectius en risc d’exclusió digital que estan preparant, la manca de d’informàtics i el paper de les biblioteques en la gestió de la informació. Onno Seroo ens parlà de les accions que la UNESCO ha emprès per intentar reduir la fractura digital, en les quals les biblioteques tenen un paper essencial. Una fractura que no és estàtica, que es desenvolupa i creix i que sovint està condicionada per factors econòmics, socials, polítics, etc. Va afirmar que tenim les eines per garantir l’accés universal a la informació, però que aquest accés és obstaculitzat sovint per factors polítics, econòmics, educatius, etc. Marta Continente va fer èmfasi en la fractura digital generacional, que ella posa al voltant dels cinquanta anys, i parlà del compromís de l’administració de fer accessible la informació als ciutadans. Marta Selva, que se centrà en la fractura de gènere, insistí molt en el fet que aquesta no es deu a la manca de capacitats de les dones per utilitzar les noves tecnologies, sinó que és fruit d’altres exclusions a què estan sotmeses les dones històricament. La conclusió bàsica de la taula rodona va ser que hi ha d’haver el màxim d’informació a disposició dels ciutadans i que s’ha de fer el possible perquè els ciutadans puguins accedir-hi. El paper de les biblioteques en aquest procés és fonamentalment, tant pel que fa a la capacitació informacional dels ciutadans, com pel que fa a la selecció de la informació rellevant i de qualitat.

Després, i amb un retard considerable a causa d’un imprevist, hi hagué el diàleg a tres bandes titulat «Especialització o transversalitat: quins són els límits?» amb la participació de Montserrat Bailac, documentalista de Televisió de Catalunya; Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya; i moderat per Agnès Ponsati, cap de les biblioteques del CSIC. Dídac Martínez se centrà en les conseqüències de la implantació de l’EEES en els ensenyaments universitaris, que s’hauran de basar en competències, entre les quals hi ha competències genèriques transversals, i insistí molt en el fet que cal que els nous titulats coneguin les tecnologies. Montserrat Bailac digué que no creu que els dos termes siguin antitètics, sinó que són complementaris; a més digué que l’especialització no té perquè ser restricció ni la transversalitat, superficialitat. Agnès Ponsati acabà dient que potser si ens plantegem aquestes temes és perquè encara no tenim gaire clar cap a on va la nostra professió, problema «d’identitat» que ens hauríem de treure de sobre. Les intervencions del públic van seguir totes aquesta línia de conjugar especialitatzació i transversalitat: en paraules de Constança Espelt, especialització en el nostre camp i transversalitat per saber-nos adaptar a noves oportunitats de feina.

Com que dels actes de la tarda només teníem previst acudir a la presentació de la nova etapa de la revista Ítem, vam poder allargar la pausa del dinar una mica més i dedicar-la a la conversa amb vells amics i nous coneguts.

La presentació del nou Ítem la van fer Maite Comalat, vicepresidenta del COBDC; Jesús Gascón i Roser Lozano, coordinadors respectivament de la darrera etapa de la revista i de la nova etapa. Jesús Gascón va fer una mica d’història de l’Ítem i de tot el que s’havia aconseguit en els últims, a més d’agrair la participació de totes les persones que d’una manera o altra han fet possible l’aparició de la revista (autors d’articles, coordinadors, dissenyadors, correctors, etc.). Roser Lozano va centrar la seva intervenció a presentar els objectius de la nova etapa i a descriure quines seran les seccions que tindrà la revista a partir d’ara. Tots els assistents vam rebre un exemplar del nou ítem i la presentació acabà amb la sessió fotogràfica que van protagonitzar membres honoraris i nou consell de redacció.

A la cloenda només quedàvem quatre gats, però vam ser testimonis d’una cloenda inesperada i divertida. Després del discurs de cloenda de la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, i del lliurament del premi COBDC, i hagués les Clownclusions… sí, les clownclusions. Una clown anomenada Pausa ens va oferir un bon resum dels dos dies de diàlegs, taules rodones i debats, sobre la base de les notes que havia anat prenent i barrejant els termes i els conceptes que havien anat sortint fisn a convertir-los en un discurs irònic, divertit i hilarant. Bé, alguns els vam trobat hilarant i vam riure de valent; d’altres, i no assenyalaré ningú, no el van trobar tan divertit.

Hi ha hagut moltes altres taules rodones i debats, a més de les ponències i comunicacions, les Jornades de Documentació Audiovisual i la Jornada Nascut per Llegir. Però de tots aquests altres actes algú altre n’haurà de fer la crònica, perquè encara que hom hagi assolit la capacitat de la multitasca, encara no ha aconseguit al de l’omnipresència.

I fins a les 12es!

Altres reaccions:

• Gamoia: «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 23-05-2008».
• Javier Leiva: «Visto y no visto en las 11JDC».
• Eli Ramírez: «Voluntaris de les 11es Jornades» a El blog del Dijous i «11es Jornades… 2a part» a Des del meu punt de vista.

Enguany les Jornades, centrades en l’experiència i la innovació, estaven organitzades en quatre itineraris que intenten donar resposta a les inquietuds i els reptes a què s’enfronten els professionals de la informació i la documentació: desenvolupament professional i formació, informació i tecnologies, gestió i planificació, i usuaris i serveis. I les activitats que s’hi feien tenien quatre formats: taules de debat, diàlegs, comunicacions i tallers. Tenint en compte que les activitats són simultànies, el primer problema amb què hom s’enfronta és decidir a què assistirà i a què no: en el meu cas he de reconèixer que vaig fer la tria sense tenir en compte els itineraris, guiant-me només per l’interès personal en els diversos temes que s’hi han tractat —s’ha de dir, però, que la majoria pertanyen a l’itinerari d’informació i tecnologies.

Les Jornades han començat amb la inauguració oficial i benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la conferència del conseller de Cultura i Mijtans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de la conferència inaugural a càrrec d’Aaron Schmidt, director de la North Plains Public Library d’Oregon (EUA). Si he de destacar alguna cosa de la intervenció del conseller és que no es mossega la llengua: la seva crítica gens velada a la fragmentació del sistema bibliotecari català en diverses xarxes i als personalismes que fan que tot sovint els projectes no arribin a bon port (o hi arribin després de superar molts obstacles), l’ha entesa tothom. Ha valorat molt el paper dels bibliotecaris en el desenvolupament d’una ciutadania crítica i, és clar, també ha fet la part de campanya que tot polític ha de fer.

Més interessant ha estat la conferència d’Aaron Schmidt sobre la biblioteca 2.0, en la qual ha presentat algunes idees i projectes en marxa actualment per aconseguir apropar les biblioteques als usuaris i portar usuaris a les biblioteques mitjançant la tecnologia. Ha començat amb una crítica als sistemes bibliotecaris pensats des del punt de vista dels bibliotecaris i no dels usuaris, que hauríem de tenir present que, avui, aquests volent trobar als OPAC de les biblioteques eines de cerca com les de Google. No s’ha quedat en això, també ha presentat eines i aplicacions que avui són corrents però que no s’associen habitualment a les biblioteques i com podríem adaptar-los per aconseguir l’objectiu d’apropar els usuaris a la biblioteca i apropar-nos als usuaris. No només ha estat interessant, també ha estat divertida i ha demostrat que, com havia afirmat Eulàlia Espinàs en presentar-lo, no era una persona gens solemne.

Després del cafè, començaven les diverses activitats i era el moment en què aquest cronista, que no és un narrador omniscient evidentment, perdia contacte amb les activitats en què no participava. M’havia decantat pel diàleg a tres bandes entre Glòria Pérez-Salmerón, Dolors Lamarca i Jordi Graells titulat «L’ou o la gallina?: la tecnologia o els serveis?», pregunta de la qual tots teníem molt clara la resposta: la tecnologia i els serveis. S’ha començat parlant d’innovació i tot i que ha estat força interessant, en algun moment el diàleg s’ha centrat més en l’ús de les tecnologies per afavorir el treball col·laboratiu en el si de les institucions i s’ha deixat una mica de banda els serveis.

Finalment, a la tarda, després de dinar, un taller un taller a càrrec de Domingo Abad Planas (OpsNeo) sobre gestió del temps.

Cal dir que a més del vessant professional aquestes jornades tenen un vessant social força important, no només perquè et permeten retrobar col·legues de professió coneguts pels canals més diversos que us pugueu imaginar (antics companys de classe, antics professors, blogaires, etc.), sinó perquè també permet l’intercanvi d’experiències i pràctiques d’una manera més informal, prenent un cafè, dinant o mentre esperes el començament d’una activitat. I amb alguns comparteixes aquestes activitats, cosa que encara les fa més interessants. Per no fer una llarga llista d’amics, coneguts i saludats que he tingut l’oportunitat de veure aquest al llarg del dia em limitaré als que també tenen la seva quota de protagonisme en aquest entorn virtual: la Gamoia (Gamoia), la Sfer (Librosfera), en Pau Blackonion (The Daily Black Cebolleta), la Dietrich (Kabaret) i segur que me’n deixo algun al teclat. També hi era l’Eli d’El Blog del Dijous, encara que no ens coneixem personalment… em sembla!

I per cloure aquesta primera crònica, un vídeo vist a la conferència d’Aaron Schmidt i que em sembla que és el que la Sfer em reptava a compartir primer que ella («No time»): Library Dominoes.

Enllaços relacionats:

• Bloc de les Jornades: «Tresserras: les biblioteques no han de ser un espai de confrontació politica» i «Unes jornades de reptes i cerca de respostes».
• Des del meu punt de vista (Eli Ramírez): «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (1a part)».
• Gamoia: «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 22-05-2008».
• «Libraries and the read/write web». PDF amb les diapositives de la conferència d’Aaron Schmidt (aquestes corresponen a una conferència que va fer el 8 d’abril, com diu al seu blog: «iLike the iSchool»).
• Nota de premsa sobre la participació del conseller Tresserras a la inauguració de les 11es Jornades.
• Slidespace de Jordi Graells.
• Walking Paper, blog d’Aaron Schmidt. I les seves impressions d’aquest matí: «Library pictures from Barcelona».

Demà i demà-passat, 22 i 23 de maig de 2008, seré a les 11es Jornades Catalanes de Documentació i Informació, a veure què ens expliquen els expertes i els companys bibliotecaris sobre les activitats, pràctiques i serveis que estan desenvolupant a les biblioteques i quines són les tendències actuals en l’àmbit de la informació i la documentació. I també, és clar, per trobar companys d’altres biblioteques i fer-la petar una estoneta.

Tota la informació sobre aquestes jornades la trobareu a 11es Jornades Catalanes de Documentació i Informació: Experiència i Innovació i al blog de les Jornades. I si voleu saber com van ser les anteriors podeu anar a la pàgina oficial (10es Jornades Catalanes de Documentació i Informació) o aquí mateix, a ca l’Un que passava, a les cròniques que vaig escriure sobre l’esdeveniment: 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

La crònica del segon dia de les Jornades serà tan breu com breu va ser l’estona que hi vaig passar. Breu perquè només hi vaig estar al matí i breu perquè només vaig assistir a una de les activitats programades: la taula rodona CRAI o biblioteca universitària, moderada per la professora Maria Josep Recoder i amb la presència de Núria Casaldàliga, de la Biblioteca de la UAB; MOntserrat Espinós, de la Biblioteca de la UPF; Roser Gómez, de la Biblioteca de la UPC, i Patrícia Riera, de la Biblioteca de la UOC. Hi va haver acord sobre el paper que han de tenir les biblioteques universitàries en el nou Espai Europeu d’Educació Superior; hi va haver acord en què les biblioteques han d’anar canviant, igual que ho hauran de fer estudiants i professors; hi va haver acord en definir els CRAI amb dos característiques bàsiques (convergència de serveis i convergència de professionals), però no hi va haver quòrum quant a la necessitat de transformació i de rebateig de les biblioteques en CRAI: de fet, cadascuna de les biblioteques representades a la taula segueixen camins diferents per enfrontar-se al nou marc europeu d’educació superior. Vam trobar a faltar alguna representant de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, oblit inexcusable ja que la Biblioteca de la UB també ha emprès un camí cap a la transformació en CRAI que s’ha materialitzat en la incorporació de les Unitats de Suport a la Docència i a la col·laboració del personal de la biblioteca en la tasca de preparació de la docència del professorat.

Després, i fins a la presentació dels pòsters, em vaig dedicar a l’activitat que el Javier Leiva ha anomenat «pasilleo»: conversa amb els companys del grup de treball, amb en Javier mateix, amb la Mari Carmen Marcos i altres. La presentació dels pòsters no va generar gaire expectació, però: la veritat és que prop dels pósters només hi havia els seus autors… potser el fet que estiguessin exposats des del primer dia va fer que els assistents a les Jornades ja els haguessin llegit i preferissin aprofitar l’estona per dinar amb calma abans de les activitats de la tarda.

Dinar amb calma és el que vam fer, abans de sortir disparat cap a l’aeroport per agafar el vol cap a Palma de Mallorca. Però aquesta és una altra història que haurà de ser explicada en alguna altra ocasió. O no.

Technorati tags: jornades — informació — documentació — Barcelona — 2006

Arribar abans d’hora als llocs té l’avantatge que pots observar la gent que arriba després de tu; i això feia aquest matí mentre esperava l’hora de recollir l’acreditació per a les 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que se celebren avui i demà a Barcelona, a l’edifici World Trade Center. I la veritat és que formem un col·lectiu força heterogeni però alhora fàcil d’identificar, com comentàvem amb una amiga. Que som tots molt diferents, però tots tenim un aire familiar, vaja. Arribar abans d’hora també et permet recollir puntualment l’acreditació i la documentació, i tafanejar una mica la llista d’assistents per veure quins coneguts trobaràs… i ve’t aquí en Javier XIV, a qui he tingut l’oportunitat de conèixer en persona en una de les pauses, després de tant temps de coneixença virtual.

Les Jornades han començat amb la presentació de l’Eugènia Serra, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la salutació de la comissària europea per a la Societat de la Informació, Vivianne Reding, salutació virtual —ja que no ha pigut venir a Barcelona— en què ha parlat fonamentalment del programa I-2010 i el desenvolupament de la Biblioteca Digital Europea (que preveu la digitalització de dos milions de llibres de les biblioteques nacionals d’aquí al 2008 i arribar als sis milions el 2010). A continuació, la conferència inaugural a càrrec de Mario Marinucci, que ha parlat de les eines que Google ha desenvolupat i que més relació tenen amb les biblioteques: Google Book Search, projecte que mitjançant un «algoritmo supermágico» permet recuperar citacions de llibres o el text complet (segons la vigència dels drets d’autor: en el cas de llibres que els envien les editorials són de cinc a set pàgines, en el cas de llibres descatalogats però amb drets vigents la citació d’alguna frase, i en el text complet en el cas de textos de domini públic. Després ha parlat també de Google Scholar (Google Académico en la versió espanyola) i les seves possibilitats actuals i futures.

A continuació hi ha hagut la pausa cafè, i després les primeres activitats: una panoràmica sobre els serveis bibliotecaris a Europa, un bloc de comunicacions sobre innovació, un altre sobre societat i un taller de posicionament de pàgines web. Aquestes activitats eren simultànies, de manera que hem hagut de triar. Les comunicacions sobre innovació (aprenentatge col·laboratiu per mitjà d’Internet per als professionals arxivers, elaboració de guies temàtiques al web a la biblioteca de la UPF, la implementació d’un gestor de continguts web a les biblioteques de la UAB i les conclusions extretes arran del concurs Què llegeixes?) semblaven prou interessants per decantar-s’hi… malauradament, l’organització no ha tingut en compte que aquests temes podien interessar un bon nombre d’inscrits i molts hem hagut d’aguantar les dues hores estoicament a peu dret, sense poder seure, només, amb una mica de sort, recolzant-nos en alguna paret.

Després del dinar, el segon bloc de comunicacions agrupades sota l’epígraf societat, en el marc del qual un company del grup de treball ha presentat la comunicació que havíem preparat sobre la presència de materials GLBT a les biblioteques públiques catalanes, acompanyada d’una comunicació sobre les biblioteques per a infants malalts als hospitals, la gestió de públics a la Biblioteca de Catalunya i una altra sobre el projecte Nascuts per Llegir a les biblioteques de Barcelona.

I entre acte i acte, vida social. Companys d’estudis que feia temps que no veies, coincidència amb amics que no pensaves que hi fossin, coneguts d’aquí i d’allà…quatre rialles, tres tafaneries, molt d’intercanvi professional i en un tres i no res ha passat el dia.

Technorati tags: jornades — informació — documentació — Barcelona — 2006

Dijous 25 i divendres 26 seré a les 10es Jornades d’Informació i Documentació, on a la tarda presentarem la comunicació «Desmuntant armaris: estudi dels materials GLBT a les biblioteques públiques catalanes», resultat de l’activitat del grup de treball Q.doc, del qual formo part, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Technorati tags: jornades — informació — documentació