Un que passava

Havia escoltat nombroses vegades aquesta ària de l’òpera Serse de Händel, sobretot cantada per Andreas Scholl, i n’estava ben enamorat. Després d’escoltar-la cantada per Ildebrando d’Arcangelo, l’enamorament ha esdevingut passió, i tot per dos minuts de música i un missatge tan senzill: «Mai no fou l’ombra de cap arbre tan grata, tan amable ni tan suau». Bé, sí, aquests versets els dedica a un arbre, però ja se sap, ningú no és perfecte…

(vídeo pujat per operalover9001)

En trobareu més versions, inclosa la de Scholl, a la selecció de peces «Ombra mai fu».

Per l’ària d’avui buscava alguna peça que no fos de Händel o interpretada per Andreas Scholl, però finalment m’he deixat endur pels més foscos instints i he tornat a recaure: Scholl una altra vegada amb una altra ària d’una òpera de Händel un altre cop. Per a la propera setmana prometo canviar de veu, època i compositor… Tanmateix no deixaré Scholl solet: l’acompanya Derek Lee Ragin, el contratenor nord-americà amb què vaig descobrir aquesta veu. El millor hauria estat aconseguir algun fragment d’Orfeo ed Euridice, que és l’òpera on el vaig descobrir, però no hi ha hagut manera i em fa mandra «piratejar» el CD. Aquí us els deixo els dos amb la mateixa ària, «Bel contento», de l’òpera Flavio, re de’ Langobardi, de Georg Friedrich Händel (Derek Lee Ragin el primer, Andreas Scholl el segon).

(vídeos pujats per civileso)

L’ària del diumenge de la setmana passada era el duet final de Giulio Cesare interpretat per una soprano i un contratenor, però aquesta no és l’única combinació de veus que podem trobar que cantin aquest duet. Les d’avui son una soprano (Hei-Kyung Hong) i una mezzosoprano (Jennifer Larmore) en primer lloc, i una mezzosoprano (Magdalena Kožená) i una contralto (Marjana Mijanovic) en segon. No sabria amb quina de les tres quedar-me…

(vídeo pujat per napat14)

(vídeo pujat per Crindoro)

Malgrat que el Summertime encara no ha acabat, tornem una mica a la normalitat amb dues de les meves debilitats amb què us dono la pallissa habitualment: Händel i Andreas Scholl. Avui, el contratenor acompanyat de la soprano Inger Dam-Jensen en el duet final de l’òpera Giulio Cesare, «Caro… Bella…».

(Vídeo pujat per palcika1).

Tornem a Händel, repetim ària i tornem a Andreas Scholl: «Quel torrente che cade dal monte», de Giulio Cesare.

(Vídeo pujat per palcika1 i recollit per unquepassava).

La primera vegada que vaig escolta Händel en anglès per un moment no sabia què passava: encara desconeixia la tradició de traduir les òperes a l’italià encara que no fossin italianes, i menys encara que Händel hagués viscut a Anglaterra i hi hagués creat moltes de les seves obres, a més de traduir algunes de les que ja havia escrit. Ara, que en sé una mica més, ja no m’estranya tant. Curiosament, la primera òpera de Händel en DVD que vaig comprar va ser un Giulio Cesare cantat en anglès per Janet Baker, que és la protagonista de l’ària d’avui:«Quel torrente che cade dal monte», de Giulio Cesare, en anglès.

(pujat per palcika1)

I de torna, ja que difícilment la podrem sentir en directe com li agradaria a algunes persones, la Baker mateixa cantant «Che farò senza Euridice?» de l’Orfeo ed Euridice de Gluck.

(pujat per lochness11)

Tots els vídeos a unquepassava.

Això sembla que es convertirà, sense haver-ho pretès, en una celebració de l’any Händel. Avui Cecilia Bartoli amb dues versions diferents de la mateixa ària.

«Lascia la spina» (vídeo pujat per MahaKrisna):

«Lascia ch’io pianga» (vídeo pujat per Gigi242424):

Volia continuar aquesta sèrie dominical amb una de les àries més belles de Händel (en té alguna que no ho sigui?), que és alhora una de les més conegudes: «Lascia ch’io pianga». Ara hauria de dir que és de l’òpera Rinaldo, però amb Händel mai no se sap què pertany a què, pel costum que tenia de reaprofitar parts de la seva obra per a altres obres: aquesta ària va ser primer una sarabanda a Almira,¹ la convertí en ària a Il trionfo del tempo e del disenganno («Lascia la spina») i la reconvertí a «Lascia ch’io pianga» per a l’òpera Rinaldo. L’he trobada cantada per unes quantes sopranos i mezzos diferents, i la idea inicial era posar les dues versions cantades per Cecilia Bartoli, però llavors he trobat la de Miah Persson (la Poppea d’aquests dies al Liceu), i he decidit posar la seva, i deixar les dues versions de la Bartoli per la propera setmana.

Escolteu amb atenció la darrera part de l’ària; no l’havia escoltada mai amb uns ornaments com els que hi posa Persson.²

Vídeo pujat per OedipusColoneus a Youtube. I a unquepassava en teniu unes quantes versions més en forma de playlist.

1. Font: James C. Taylor. «The Triumph of Time, Truth and Ann Hallenberg». Andante Magazine (febr. 2003). <http://www.andante.com/article/article.cfm?id=19962>.
2. Corregiu-me si no són ornaments!

Per l’ària dominical d’avui hem cercat una miqueta de Händel, una miqueta de Scholl i una miqueta de Kiehr i hem trobat, gràcies a la col·lecció d’OedipusColoneus aquesta cantata de Georg Friderich Händel titulada Il duello amoroso, interpretada per Andreas Scholl i Maria Cristina Kiehr, amb l’Ensemble Il Teatro Armonico, dirigits per Alessandro de Marchi. El vídeo és del final de la cantata: el recitatiu «Or su, giacché ostinato» i el duet amb ritornello «Sì, sì, lasciami, ingrata … Su, su, restati in pace»:

Si la voleu escoltar sencera, ho podeu fer a Il duello amoroso, chez unquepassava.

I el «duel» anunciat: Andreas Scholl i David Daniels amb l’ària «Aure, deh, per pietà» de l’òpera Giulio Cesare de Händel.

(El primer de la col·lecció de BaroqueFever i el segon de la de Hillevifan. I tots dos recollits a la d’unquepassava).