Feed on
Entrades
Comentaris

Enviaments etiquetats ‘Giacomo Puccini’

Com cada any per aquestes dates, ja s’ha fet públic l’avançament de la programació del Liceu per a la temporada 2008-2009. Ahir ja en van parlar en Ximo, la Mei i en Jaume Radigales; ha aparegut la notícia a la revista Ópera Actual i també ha anat sortint en alguns diaris. Destaca la presència d’òperes [...]

Read Full Post »

«Quina maneta més freda, deixi’m que li escalfi». L’òpera és sovint inversemblant, i ningú que no tingui una mica d’imaginació podria creure que aquella cantant tan rodanxona és a punt de morir de gana a l’últim acte; o que el tenor immens que l’acompanya és un bohemi mort de gana. Però la passió fa que [...]

Read Full Post »

(Aquesta entrada no té estructura: són apunts que vaig prendre durant els entreactes de la funció).

Tot i la passió que l’amara resulta una mica freda aquesta Manon. Potser hi té a veure l’estatisme d’un Des Grieux (Hugh Smith, que substituí Sergeij Larin) gran com un sant pau, que amb prou feines pot moure’s per l’escenari [...]

Read Full Post »

Ben mirat, Sharpless tampoc no en surt gaire ben parat, a l’òpera: si bé es compadeix de Cio-cio-san i fa el possible per ella, no fa res, en canvi, per evitar el casament a part d’avisar Pinkerton… (sí, ja ho sé: si no es casen no hi ha òpera).
***
Aquest comentari dels tenors que no hi [...]

Read Full Post »

Madama Butterfly no és la meva òpera favorita, ni tan sols de les de Puccini, però he de reconèixer que li tinc una estimació especial. Va ser la primera òpera que vaig escoltar sencera i la primera que vaig comprar —amb la Mirella Freni fent de Butterfly, el Josep Carreras com a Pinkerton i la [...]

Read Full Post »

Intento veure la funció sense fer gaire cas de les crítiques pel canvi del final de l’òpera i, quan el veig, el trobo coherent: Turandot, personatge cruel i fred, responsable d’un munt de morts, és destruïda en descobrir l’amor. Aquest, en lloc de redimir-la de les morts que ha provocat, la fa perdre el seu [...]

Read Full Post »

O, Buscant en Manu

Bé, no tant. Però com que ja era la segona vegada que anava al Liceu des que en Manu va dir que preguntés per ell, dijous ho vaig fer… però no hi era, o això em van dir. De tota manera, havia arribat justet i no crec que haguéssim tingut gaire temps [...]

Read Full Post »

Les autopistes sempre m’han semblat trampes per als automobilistes, potser des de la meva ignorància de no conductor: un cop hi has entrat, es difícil de sortir-ne, i si t’equivoques de direcció o de sortida l’únic que et queda es posar-hi paciència i bon humor. Potser per això ahir, la volteta que vam fer fins [...]

Read Full Post »

La meva Tosca

Dic la meva Tosca perquè amb tantes representacions com se n’ha fet (disset, en dues etapes), és molt probable que la Tosca que jo vaig veure no sigui la mateixa Tosca que va veure algú que hi hagués anat al novembre.

En un aspecte, però, sembla que molta gent està d’acord: la posada en [...]

Read Full Post »

Pertanyo a aquella generació. La que va néixer quan encara regnaven Paquito I de Una, Grande y Libre y Carmen Collares. La que veia el món en blanc i negre i només per dos canals. La que va veure per primera vegada totes les sèries de televisió i de dibuixos animats que encara avui podem [...]

Read Full Post »