Posts Tagged ‘mezzosoprano’
L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Hong & Larmore; Kožená & Mijanovic)
L’ària del diumenge de la setmana passada era el duet final de Giulio Cesare interpretat per una soprano i un contratenor, però aquesta no és l’única combinació de veus que podem trobar que cantin aquest duet. Les d’avui son una soprano (Hei-Kyung Hong) i una mezzosoprano (Jennifer Larmore) en primer lloc, i una mezzosoprano (Magdalena Kožená) i una contralto (Marjana Mijanovic) en segon. No sabria amb quina de les tres quedar-me…
(vídeo pujat per napat14)
(vídeo pujat per Crindoro)
L’ària del diumenge: «Che farò senza Euridice» (Andreas Scholl & Jennifer Larmore)
L’ària «Che farò senza Euridice» de l’Orfeo ed Euridice de Gluck ja ha aparegut altres vegades per aquí: no fa gaire cantada per Janet Baker i la setmana passada en la versió etilicohumorística de Wenarto. Per evitar que a algú li pogués quedar gravada la versió vinatera, avui us la torno a portar, per partida doble: la primera, cantada per un altre habitual d’aquests verals, el contratenor Andreas Scholl; la segona, cantada per la mezzosoprano Jennifer Larmore al Liceu la temporada 2002-2003 (aquest blog encara no existia, si no us hauria parlat d’ella, de l’Euridice de Leontina Vaduva i de l’àngel embarassat de la María José Moreno).
En fi, prou batalletes i al gra:
(vídeo pujat per LoRau)
(vídeo pujat per BearcubRom)
L’ària del diumenge: «Nacqui all’affanno» (Cecilia Bartoli & Joyce DiDonato)
Avui potser tocaria alguna coseta més pròpia de Setmana Santa, però em sembla que ja en tenim prou per altres bandes. Així que continuaré amb el final de La Cenerentola: «Nacqui all’affanno», potser una de les àries de més lluïment d’aquesta òpera per a la protagonista. La de la Bartoli volia que fos la corresponent a diumenge passat, però el vídeo té un petit error que li fa fer un salt (si us vaga el podeu veure igualment: «Nacqui all’affano») , així que l’he canviat per un altra de la Metropolitan Opera, interpretada també per Cecilia Bartoli. I la segona és Joyce DiDonato al Liceu la temporada passada (2007-2008).
(vídeo pujat per Alicuche2).
(vídeo pujat per coloraturafan).
L’ària del diumenge: «Duetto buffo di due gatti» (Felicity Lott & Ann Murray)
Que no, que no tot és seriós o dramàtic a l’òpera. Que també hi ha moments per riure una estona. I encara que el duet d’aquest diumenge no pertanyi a cap òpera, no hi ha dubte que permet qui l’interpreta passar i fer passar una bona estona. I si no, mireu i escolteu la soprano Felicity Lott (que farà un recital al Liceu la propera temporada) i la mezzosoprano Ann Murray barallant-se com gates per un ram de flors…
(vídeo pujat per felipecunha).
I per si no n’heu tingut prou, dues versions més: Montserrat Caballé acompanyada per Montserrat Martí i per Concha Velasco.
L’ària del diumenge: «Quel torrente che cade dal monte» (Janet Baker)
La primera vegada que vaig escolta Händel en anglès per un moment no sabia què passava: encara desconeixia la tradició de traduir les òperes a l’italià encara que no fossin italianes, i menys encara que Händel hagués viscut a Anglaterra i hi hagués creat moltes de les seves obres, a més de traduir algunes de les que ja havia escrit. Ara, que en sé una mica més, ja no m’estranya tant. Curiosament, la primera òpera de Händel en DVD que vaig comprar va ser un Giulio Cesare cantat en anglès per Janet Baker, que és la protagonista de l’ària d’avui:«Quel torrente che cade dal monte», de Giulio Cesare, en anglès.
(pujat per palcika1)
I de torna, ja que difícilment la podrem sentir en directe com li agradaria a algunes persones, la Baker mateixa cantant «Che farò senza Euridice?» de l’Orfeo ed Euridice de Gluck.
(pujat per lochness11)
Tots els vídeos a unquepassava.
L’ària del diumenge: «Cara sposa» (Jenifer Larmore i David Daniels)
I acabem amb «Cara sposa» amb la mezzosoprano Jennifer Larmore i el contratenor David Daniels. El duel de contratenors del propera diumenge el farem amb una altra ària.
L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Cecilia Bartoli i Ewa Podłes)
Per acabar aquesta serie dedicada a «Una voce poco fa» d’Il barbiere di Siviglia, he buscat les interpretacions de dues cantants que m’agraden força: la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli i la contralto polonesa Ewa Podłes, amb qui tanco aquest primer cicle rossinià. D’aquesta manera, també, haurem pogut veure com sona el paper en tres veus femenines diferents. Doncs bé, prou xerrameca i més música:
La primera pujada a Youtube per jeffro887 i la segona per trrill. I jo les vaig recollint a unquepassava.
L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Conxita Supervía i Teresa Berganza)
El lliurament d’avui té molta relació amb el comentari d’en Ferran de la primera ària del diumenge, i introdueix un petit canvi en l’estructura de l’entrada: un parell de vídeos per poder apreciar millor el contrast.
El paper de Rosina no va ser escrit per a soprano, sinó per a mezzosoprano (o per contralto de colorattura, ja que va ser una contralto qui el va cantar per primera vegada). Malgrat això, nombroses sopranos el van afegir al seu repertori ja que el mateix Rossini n’havia escrit transposicions per a soprano.* La diferència és força evident: allà on la soprano sembla més frívola o més ingènua, la mezzo apareix com a més múrria i madura. Al segle XX, després d’una època d’oblit de les obres de Rossini, algunes cantants començaren a recuperar-les i una d’elles fou la mezzosoprano barcelonina Conxita Supervía. És amb ella que us deixo avui, i amb la torna, com es deia abans: Teresa Berganza cantant la mateixa ària.
* Les fonts no són altres que la Historia de la ópera de Roger Alier, concretament les pàgines dedicades a Rossini (142-170) i els articles de les diverses edicions de la Wikipedia corresponents a «Rossini» i «Il barbiere di Siviglia». Els vídeos els han pujat a Youtube Onegin65 el primer i BravaBerganza1 el segon.
