Feed on
Entrades
Comentaris

Enviaments etiquetats ‘temporada 2005-2006’

Madama Butterfly no és la meva òpera favorita, ni tan sols de les de Puccini, però he de reconèixer que li tinc una estimació especial. Va ser la primera òpera que vaig escoltar sencera i la primera que vaig comprar —amb la Mirella Freni fent de Butterfly, el Josep Carreras com a Pinkerton i la [...]

Read Full Post »

S’estranyava en Roger Alier a la ressenya sobre l’òpera Ariodante que va escriure per a La Vanguardia:

[e]l público no protestó la dirección de escena, cuando otras veces la abucheó por menos»*

una posada en escena que ha situat dins l’escenari un segon escenari: un teatre de titelles amb quatre nivells per on es movien, d’esquerra a [...]

Read Full Post »

«Aix, uix, una òpera moderna», penses mentre comences a escoltar els primers acords de La ciutat morta, de Korngold. Recordes l’última experiència amb una òpera contemporània i tems que tot serà igual. L’audició, però, només et dóna alguna pista del que veuràs més tard: és una audició interrompuda sovint i sense posar-hi gaire atenció. Així [...]

Read Full Post »

Suposo que a aquestes alçades no caldria explicar l’argument d’Otel·lo, no? O sí? Bé, com vulgueu, en faré cinc cèntims: vet aquí que una vegada hi havia un moro anomenat Otel·lo casat amb la bella Desdèmona, que no era mora. Otel·lo és general de l’armada de Venècia i té dos amics, el lloctinent Càssius i [...]

Read Full Post »

Hi ha estils musicals amb els que no connecto i ahir em va passar amb aquesta òpera, Wozzeck, d’Alban* Berg,** que em va avorrir força tot i la bona feina d’orquestra i cantants. No va ajudargens a que me n’emportés millor impressió la posada en escena de Calixto Beito, absurda, sense cap mena de relació [...]

Read Full Post »

…ara va de bo

Encara no havia sonat l’avís dels tres minuts quan vam començar a sentir una estranya remor —estranya si més no per al Liceu— i vam veure que el públic, el «respectable» públic de platea començava a girar-se cap a l’esquerra i a alçar-se dels seus seients. La remor es va convertir en [...]

Read Full Post »

O, Ironies de la vida: «Il mio nome è la Vendetta / amo l’uomo che tu ami» (la Gioconda a Laura, segon acte, escena setena).

Caldria preguntar al «respectable públic» que ja en un dels entreactes va començar a escridassar el director de l’orquestra per què ho feia, ja que diria que va ser l’únic que [...]

Read Full Post »