Un que passava

Som un i som més d’un, segons on estiguem i qui ens acompanyi. Ho érem ja en la vida real, la que no està mediatitzada per una pantalla i un teclat, i ho som més ara: als diversos «jos» que cada dia havíem de controlar, ara hem sumat els diversos «jos» que tenim a la xarxa. «Jos» públics i «jos» privats, «jos» anònims i «jos» coneguts, «jos» professionals i «jos»lúdics, i embolica que fa fort. I a la xarxa els nostres «jos» es troben amb els «jos» dels altres, i uns i altres de mica en mica i tros a tros anem creant la imatge, la nostra imatge, de l’altre; una imatge virtual feta de paraules, sobretot, i d’alguna imatge escadussera.

Tanmateix, i digueu-me irreverent si voleu, a vegades la paraula es fa carn; ens desvirtualitzem i coneixem l’altre, en persona, cara a cara. Qui a hores d’ara encara manté que Internet és el refugi dels asocials, dels que no volen tenir contacte amb els seus semblants, no sap què és Internet: conèixer-nos, traspassar la frontera dels píxels, és fàcil. Només cal una mica de voluntat.

I a què ve tot això? Doncs al fet que divendres em vaig sotmetre a una desvirtualització: l’autor de [bauen] i l’un que passava van saltar fora de les pantalles i en Daniel i el Ferran es van trobar, amb l’excusa de fer un cafè, i així es conegueren finalment, després d’anys de llegir els respectius blogs. No cal ni dir que vam passar una estona molt agradable, mentre arreglàvem el món i la professió i ens coneixíem una miqueta més.

Ja hi som: sis anys de blog ens contemplen des d’aquí al darrere. Sis anys de paraules, d’imatges i de música. Sis anys amb la vostra companyia: la dels que hi sou ara, però també de la dels que han passat en algun moment per aquest racó. A tots, el meu agraïment.

I ara que la criatura ja camina, a veure si aprèn a escriure.

Així era de petit, quan estava a can Blogger

• Enllaços relacionats: «És a l’hora del començament» (el primer apunt).

Com que som vanitosos i l’ego no ens cap al cos (la roba tampoc no ens hi cap, però aquesta és una altra història), hem apuntat el bloc a aquesta cosa dels Premis Blocs Catalunya, en l’apartat de blocs personals. Si no ens errem, el període d’inscripció de blocs ja ha acabat i el 17 de juny s’obre un llarg període de votació que acaba el 10 de setembre.

He dit que el dia 17 de juny comença el període de votació, o no ho havia dit encara?

cliqueu per anar al web dels Premis

Aquest és l’apunt número 1000. El mil públic, si més no, perquè al llarg del temps hi ha hagut altres apunts que han anat desapareixent —perquè ja no tenien sentit, o no venia a tomb mantenir-los, o simplement perquè parlaven d’eines del blog que ja no utilitzo o de coses de Blogger. Mil apunts, amb 2.533 comentaris (més els que es perderen en fallades d’aplicacions de comentaris i migracions mal fetes) i més de 50.000 visites els darrers dos anys (dels anys de Blogger en dec tenir estadístiques guardades en algun lloc, ara les hauria de trobar…).

I ara, què? Doncs ara a continuar, si més no fins que el blog faci sis anys, a seguir llegint i escrivint i compartint amb vosaltres les coses que em ve de gust. I agrair-vos la companyia, molt especialment als que esteu aquí des del començament —que encara hi ha algun lector d’aquella època.

O menys nou, com preferiu. I és que ahir, sense adonar-me’n, vaig entrar en el compte enrere cap als mil apunts al blog. Mil en gairebé sis anys potser no són gran cosa, però aquí vénen: a poc a poc, dia rere dia, uns dies més inspirat, d’altres menys. Uns apunts més interessants a vegades, d’altres menys. Fins i tot alguns de desapareguts… perquè de tant en tant, en tornar la mirada enrere, m’he adonat que hi havia apunts que ja no tenien sentit, que hi havia apunts que en deixar l’anonimat eren massa evidents. Hauria arribat als mil fa una setmana, potser, o fa un mes; però tant se val: s’acosta el mil·lenni, i ja sabem que els canvis de mil·lenni són terribles (i si no que li diguin a Paco Rabanne).

Així, doncs, comença el compte enrere cap al nou mil·lenni. Esteu advertits.

Diria que no he parlat mai al blog de les estadístiques del blog —i si ho he fet, no me’n recordo; i ara estic massa emmandrit per començar a remenar als calaixets d’aquí al costat per comprovar-ho. Però avui (el 30 de desembre, no  pas avui-avui), cansat de fer altres coses i amb ganes de perdre el temps perquè sí, perquè de tant en tant va bé fer-ho, m’he ficat a l’apartat d’estadístiques i he cercat les entrades més vistes des que el blog va venir a WordPress.com. No hi apareixen totes, és clar, i n’hi ha moltes que després de la mudança es van perdre pels llimbs de la memòria i no han estat visitades des de l’agost del 2007 (però hi són; no sigueu mandrosos i doneu-hi un cop d’ull!).

I què n’he tret, d’aquesta visita a les estadístiques? Doncs una entrada nova per al blog, vés per on. Amb dues llistes: la de les vint entrades més visitades des que som a WordPress.com i la de l’entrada més visitada els darrers dotze mesos. A trenta de desembre, que és quan escric això, malgrat que aquesta entrada s’hagi publicat ja al 2009.

Som-hi, doncs.

Les vint entrades més visitades des d’agost del 2007, de més a menys:

1. Sobre mi
2. Enllaços
3. Liceu: temporada 2008-2009
4. Transformacions
5. Sala de lectura, lxix: Si això és un home, de Primo Levi
6. Exposició virtual sobre Mercè Rodoreda: Joc de miralls
7. Aloma, al Teatre Nacional de Catalunya
8. 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, 1er dia
9. Sala de lectura, xlvi: Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor
10. Sala de lectura, lxviii: La lladre de llibres, de Markus Zusak
11. Blog sobre Autoretrat de Mercè Rodoreda
12. Bon Nadal i feliç any 2008
13. Un dia, Mirall trencat, al Teatre Borràs
14. Sala de lectura, lxiv: Firmin, de Sam Savage
15. Punts de llibre
16. Sala de lectura, lxx: Soldados de cerca de un tal Salamina, d’Eduardo Fernández
17. La Col·lecció Bernat Metge, a Internet
18. Nits d’Òpera, XLVI: recital de Juan Diego Flórez
19. Sala de lectura, lxxix: El Pentateuco de Isaac, d’Angel Wagenstein
20. La Fira i les casualitats

I les més visitades cada mes d’aquest any que acabem de deixar enrere:

• Gener: Liceu: temporada 2008-2009
• Febrer: Sala de lectura, lxix: Si això és un home, de Primo Levi
• Març: Blog sobre Autoretrat de Mercè Rodoreda
• Abril: Nits d’Òpera, LI: Tannhäuser, de Richard Wagner
• Maig: 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, 1er dia
• Juny: Cinquè aniversari
• Juliol: Sala de lectura, lxxix: El Pentateuco de Isaac, d’Angel Wagenstein
• Agost: Sala de lectura, lxxx: Autoretrat, de Mercè Rodoreda
• Setembre: El pas del temps
• Octubre: Un dia, Mirall trencat, al Teatre Borràs
• Novembre: Aloma, al Teatre Nacional de Catalunya
• Desembre: Poema visual de Joan Brossa, 1982

I amb això cloem oficialment l’any 2008.

Llegeixo a Vent D Cabylia que aquest blog, entre altres blogs seguits de fa temps per qui escriure, ha estat proposat com a objecte d’estudi en una assignatura de Filologia Catalana a la Universitat de València sobre l’assaig impartida per Gonçal López-Pampló. A part de la sorpresa, només resta agrair al Gonçal aquesta atenció, que no és la primera: ja fa temps va esmentar aquest blog en un article a la revista Caràcters. No cal dir que l’ego avui està content, i només li reca una cosa: no saber quin serà el resultat de l’anàlisi de lectura d’aquest blog, si és que algú el tria com a objecte d’estudi, és clar.

Enllaços relacionats:

• «Objecte d’estudi?» (a Vent D Cabylia)
• «Per una vegada que surto “als papers”, potser que en parli, no?» (a Un que passava)
• Revista Caràcters (esperem que algun dia acabin de remodelar-ne el web…)

Tots els dijous, abans de sortir de casa per anar a treballar, trec una moneda d’un euro del moneder i me la guardo a la butxaca dreta dels pantalons. No l’hi tinc gaire estona, però: a mig camí de la feina faig a mans del quiosquer la moneda, a canvi d’un dels diaris que dijous publiquen un suplement cultural. Diari que, tot seguit, fico a la bossa, d’on no el treuré fins arribar a casa a la tarda, ja que he convertit en costum llegir el diari després de berenar.

M’assec al sofà, separo el suplement del diari i l’aparto per llegir-lo més tard: primer llegeixo el diari, els titulars principalment, abans de llegir amb més calma alguna notícia o alguna columna d’opinió —menys la de Salvador Sostres, excepte avui que no sé per quin motiu he sentit l’impuls de llegir-la… i va i fins i tot hi estic d’acord, tu. Això no es fa, Sostres! A vegades també m’entretinc a llegir els «Pel darrere» d’Alfred Bosch, dels quals de tant en tant en trec algun profit.

Però el suplement ja es despacienta i deixo de banda el diari per llegir-lo. Suposo que malgrat no haver dit el títol del diari, ja haureu endevinat que es tracta de l’Avui. I, si no, espero que en llegir Sostres i Bosch n’hagueu tingut prou per endevinar-ho. Per llegir el suplement no segueixo cap sistema ni ordre especial: des del començament i anar avançant, sense oblidar mai els «Parlem-ne» de Joan Solà, les «Motacions» de Màrius Serra, l’«Animus molestandi» de Patrícia Gabancho i, sobretot, el «Joc nou» d’Emili Teixidor.

Però avui no hi he arribat. Avui no he passat de la segona pàgina, embadalit davant les meves pròpies paraules i sentint com em recorria la pell amunt i avall l’agradable escalforeta de l’orgull i la satisfacció. Les meves paraules, avui, a «Paraula de blog».

Al responsable, gràcies.

Enllaços:

• Cultura del 14 de febrer del 2008
• «Paraula de Blog» del 14 de febrer del 2008 [pdf]

Avui fa un mes que es va posar en marxa aquesta bitàcola. I no seria absolutament res si no fos per la seva audiència, és a dir, vosaltres, els que dia rere dia passeu per aquí i llegiu, comenteu… i fins i tot establiu enllaços des de les vostres bitàcoles. A tots, moltes gràcies.

Hoy hace un mes que se puso en marcha esta bitácora. Y no sería absolutamente nada si no fuera por su audiencia, es decir, por vosotros, los que un día y otro pasáis por aquí y leéis, comentáis… e incluso ponéis enlaces desde vuestras bitácoras. A todos, muchas gracias.

I al Jordi Rivero moltes gràcies pel comentari a la seva bitàcola. Ara, si arriba fins aquí, li agraïria que corregís l’enllaç. Sento xafar-te l’exclusiva, la pàgina està en construcció, però el blog fa molts dies que funciona.